Matar un rossinyol

“Dispareu a tants gaigs com volgueu, però recordeu que és pecat matar un rossinyol”…, “els rossinyols només fan que cantar per a que gaudim dels seus sons, és per això que és pecat matar-ne”.

Matar un rossinyol ens porta als Estats Units dels anys trenta, poc després de la gran crisi econòmica i temps que encara tenien molt viu els problemes de la segregació i la convivència entre blancs i negres. I és aquesta la trama que va apareixent al llarg de la novel·la, quan un respectat advocat ha de defensar un negre acusat d’haver violat una noia blanca. Viurem la història des del punt de vista de la filla petita de l’advocat, l’Scout, i potser podrem recordar com reaccionàvem de petits davant les injustícies, les pors i els jocs de la vida.

La història arrossega, t’enganxa i et porta directament a l’Amèrica més conservadora. L’ambientació, descripcions i narrativa t’absorbeixen sense esforç. Harper Lee va saber crear una història de costums que no es fa gens avorrida, creant també un ambient de suspens que es desenvolupa al llarg de tota la novel-la.

La novel-la té també la seva versió cinematogràfica amb un enorme i fantàstic Gregory Peck que va aconseguir un Oscar (després de quatre nominacions) pel paper d’Atticus Finch, paper que li queda que ni pintat.

Absolutament recomanable.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s