Shakespeare and Co.

D’un temps cap aquí que penso en fer créixer aquest espai i parlar, no només de llibres, sino d’altres temes que, això sí, estiguin molt directament relacionats amb aquest món. Així, enceto una categoria nova per parlar de llibreries, famoses o no tant famoses, intentant que sigui un petit reconeixement d’aquests espais que, segons com, poden arribar a ser màgics.

El primer post d’aquesta categoria el dedico a la llibreria Shakespeare and Co, no perquè sigui més coneguda o més gran que qualsevol altra, sino perquè en puc parlar per experiència, perquè he tingut el plaer d’haver-hi estat. La trobarem a París, al costat mateix del Sena, davant mateix de la catedral de Notre Dame (al 37 de la rue de la Bûcherie).

Shakespeare and Company, París

En realitat, el lloc on podem trobar ara la llibreria no és el lloc original on la seva propietària, l’editora Sylvia Beach la va obrir, l’any 1919, sino que aquesta és la seva segona localització, ja que entre el 1919 i el 1941, els lectors, escriptors i editors que hi anaven la trobaven al número 12 del carrer Odéon.

Durant tot el temps que la Sylvia va mantenir oberta la llibreria, les visites d’escriptors com Ernest Hemingway, Ezra Pound, F. Scott Fitzgerald, Gertrude Stein o James Joyce eren molt habituals, fins al punt que l’Ulisses de Joyce va veure la llum per primera vegada gràcies a Shakespeare and Company, que la va publicar per primer cop el 1922.

Malauradament, el desembre de 1941 després de l’ocupació de França durant la Segona Guerra Mundial, la llibreria del carrer Odéon va haver de tancar perquè la seva propietària va negar-se a vendre a un oficial alemany la última còpia que tenia del Finnegans Wake de Joyce. Temps després d’aquest fet, Sylvia Beach va ser detinguda pels nazis i va quedar un temps recluida a Vittel, cosa que va significar el tancament definitiu del local del carrer Odéon.

Shakespeare and Company, Odeon

Però, Shakespeare and Company no va morir del tot, perquè un altre llibreter George Whitman, que havia obert una llibreria a la rue de la Bûcherie anomenada Le Mistral, en morir Sylvia Beach i com a homenatge a la seva persona, va canviar un nom per l’altre i el 1951, Shakespeare and Co resorgia de les seves cendres.

Des d’aquell moment, una nova generació d’escriptors com Anaís Nin, Allen Ginsberg, Gregory Corso o William Burroughs van visitar periòdicament la nova llibreria.

Lluny de l’estil d’algunes botiques de llibres actuals, no hi ha dependents que et pregunten si et poden ajudar a trobar alguna cosa concreta. És un espai relativament petit, distribuit en dos pisos, dels quals la planta baixa és la destinada a les funcions pròpies de llibreria, amb estants fins el sostre absolutament carregats de llibres i al costat, una escala, per poder arribar als llibres dels estants més alts. El segon pis és màgic. Com una sala d’estar, plena de butaques i fins i tot un piano, on els clients poden tocar les seves pròpies composicions.

SC1

Avui dia, la llibreria continua oberta, regentada per la filla de Whitman, i és visitada per milions de persones en una visita casi obligada en la seva estada a Paris.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s