Nocturn de Sant Felip Neri

NocturnStFelipNeri10cmAutor: Sebastià Bennasar

Any de publicació: 2013

Editorial: Meteora

La Clara, la última representant de la família Bertran a Barcelona, cega de naixement i amb una estranya malaltia que li impedeix sortir fora de casa seva durant les hores de sol, contracta en Carles, un escriptor que viu com pot de la seva feina, per a què li escrigui un llibre sobre un violinista de carrer, en Franz Bogdanovic que, dia rera dia toca a Sant Felip Neri.

En Carles ens descobrirà, en una narració en segona persona, la història d’en Franz, ex-violinista provinent de Sarajevo, supervivent de la tragèdia dels Balcans junt amb la seva família i uns amics poc ortodoxos, que ens ajudaran a endinsar-nos en els horrors d’una guerra de la que, segurament, no en serem mai prou conscients.

Nocturn a Sant Felip Neri és un relat sobre com els interessos passen per sobre de les persones, el retrat que en fa del conflicte a Sarajevo és brutal i dur, la història de la vida d’en Franz deixa pas als retrets cap a aquelles persones que no van voler parar una guerra sense sentit, excusats en què era una guerra religiosa. I també és un relat de la Barcelona actual, una ciutat que, per moments, ha deixat de ser dels seus habitants per convertir-se en un producte turístic, perdent mica en mica l’essència en mans de les paelles i els barrets mexicans de les Rambles.

Sebastià Bennasar no és nou en el món literari, ha dedicat molts anys a la crítica literària i ha publicat abans diverses obres de poesia i narrativa com La mar no sempre tapa, amb la que va guanyar el XIII Premi de narrativa Vila de Lloseta el 2011.

Amb Nocturn de Sant Felip Neri ens regala una novel-la que fa pensar, que ens recorda la inutil-litat de certs actes i en canvi, ens recorda que és important aferrar-se al que tenim, a les oportunitats que ens dóna la vida i que fugir no sempre és traïr allò que deixes enrera, perquè decidir viure és sovint més difícil que deixar-nos matar per unes creences que no són nostres.

Per acabar, la història ens deixa també una banda sonora, amb unes peces que van sortint al llarg dels vint capítols (l’Adagio de Tomaso Albinoni, Metamorphosen de Penderecki o el Nocturn de Chopin) i d’altres que he pensat que hi quedarien bé en certes parts del llibre i que us deixo aquí per si les voleu escoltar (Canon de Pachelbel, Concerto Grosso Op. 6 nº8 de Corelli o Adagio per cordes de Barber).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s