La veritat sobre el cas Harry Quebert

380Autor: Joël Dicker

Any de publicació: 2013

Editorial: La Campana

Fa uns dies, vaig presentar un post de recomanacions estiuenques que havia anat veient a d’altres blocs i revistes literàries. Un dels llibres que apareixien al llistat era La veritat sobre el cas Harry Quebert i havia llegit i sentit a dir que era un d’aquells llibres que enganxen i, us puc ben assegurar que és veritat.

La impressió que m’ha quedat al final del llibre és d’haver-m’ho passat molt bé amb una història entretinguda, amb uns personatges una mica increïbles, però amb la personalitat que els correspon.

La història comença amb Marcus Goldman, un escriptor d’èxit en hores baixes que, escanyat pels terminis del seu contracte amb l’editorial, s’adona que té la malaltia dels escriptors, la temuda “pàgina en blanc”, sense idees pel nou llibre que ha d’entregar. Desesperat, marxa cap Aurora, una petita ciutat on a més de buscar la inspiració que li cal haurà de resoldre el misteri de l’acusació d’assassinat que el seu antic professor de literatura, en Harry Quebert, ha d’enfrontar.

L’argument es desenvolupa en tres trames temporals diferents, la més propera als lectors, passa al 2008, en què veiem tota la investigació que en Marcus fa acompanyat principalment d’un polícia rondinaire, el sergent Gahalowood, enfadat amb ell per haver-se “ficat al llit amb la seva dona” que es fan d’en Marcus. Una segona trama, al llarg de l’any 2002, que ens permet entendre la relació entre en Marcus i en Harry Quebert, i la més antiga, però més important, del 1975, en la que podem viure els fets pels quals en Harry Quebert és acusat.

Tot plegat és molt pel·liculero (apostaria per una versió cinematogràfica d’aquí un parell d’anys) perquè és molt fàcil imaginar els personatges movent-se per les diferents escenes, però compte, perquè la trama ens regala pistes falses i girs inesperats tot ben regat amb una bona dosi d’humor i ironia.

La novel-la arriba amb el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, el Premi Goncourt dels Instituts i del Premi de la revista Lire i ha estat traduïda a 33 idiomes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s