El libro de los amores ridículos

kundera-ridiculosAutor: Milan Kundera

Any de publicació: 1968 (2005)

Editorial: Tusquets

Amb la quantitat de llibres que llegim al llarg de la vida i cada dia acabes descobrint que hi ha escriptors d’aquells memorables que te’ls havies deixat a la cuneta. Aquest darrer any, m’ha passat ja un parell de vegades i, si totes les experiències han de ser igual de gratificants, espero que em passi unes quantes més.

Avui puc dir que sí, que Milan Kundera ja no és un autor inèdit a la meva llibreria. Potser començar amb El libro de los amores ridículos no és la millor manera o potser sí, ho sabré quan n’agafi algun altre, ara com ara, aquest recull de relats m’ha deixat amb relatiu bon gust de boca.

El libro de los amores ridículos és un llibre repartit en set relats que parlen sobre les relacions amoroses i sobre el que la gent pot arribar a fer o no quan està inmersa en una relació. Us deixo un petit resum de cada relat:

  • Nadie se va a reir. Un profesor d’art, rep un informe que considera pobre i de mala qualitat, però incapaç d’enfrontar-se al seu autor per dir-li la veritat, s’inventa un seguit d’excuses i evasives que implicaran, entre d’altres, la seva parella. Finalment, un cop descobert, acabarà perdent la feina, la casa i la parella.
    La dorada manzana del deseo. Dos amics, un d’ells casat i l’altre solter, queden un cap de setmana i aconsegueixen una cita amb dues noies. El solter, que exerceix de narrador, sent admiració pel Martin, el casat, per la facilitat que té per aconseguir cites amb noies, però se n’adona que el que li passa al Martin és que sent la necessitat de conquerir, però que totes les seves aventures es queden en la conquesta, perquè en realitat, només pot estimar la seva dona.
    El falso autoestop. Una parella d’enamorats inicien un viatge en cotxe. En una parada, inicien un joc de canvi de personalitat, ella, habitualment vergonyosa i poc passional, es converteix en una autoestopista descarada i ell, seguint el joc, la comença a tractar com si d’una prostituta es tractés. Aquest joc, iniciat sense malícia, acabarà invadint la realitat i crearà grans dubtes entre la parella.
    Symposio. Un grup de metges i infermeres comparteixen una nit de guàrdia en un hospital. La  infermera Alzbeta intentarà seduir inútilment el Dr. Havel, que no farà més que humiliar-la i rebutjar-la culpant de la situació un altre metge que és qui realment és l’objecte de l’amor de la infermera. Borratxa, Alzbeta tornarà a la seva habitació d’on, una estona després, la salvaran d’un intent de suicidi que en realitat no será tal.
    Que los muertos viejos dejen sitio a los muertos jóvenes. Un home i una dona que havien estat amics de joventut es retroben molts anys després, quan la dona torna d’una visita al cementiri en la que s’assabenta que la tomba del seu marit ha estat retirada per falta de pagament. L’home, que de jove havia estat enamorat de la dona, intenta convencer-la de reprendre la relació, però la dona pateix per la diferencia d’edat entre ells i perquè és conscient que han passat els anys i el seu cos ja no és el de la joveneta que havia estat.
    El doctor Havel 20 años después. En aquest relat es recupera el personatge del Dr. Havel del quart conte. El Dr. Havel que està passant uns dies en un balneari es lamenta de la pèrdua de les seves capacitats de seducció amb les infermeres del balneari que el veuen com un vell espatllat. En una visita de la seva dona però, una actriu molt coneguda i molt bella, les coses canvien. Les infermeres, veient la bellesa i importància de la dona d’en Havel, se senten atretes pel vell doctor i es deixen seduir sense oferir resistència.
    Eduard y Dios. Eduard aconsegueix feina com a mestre en una petita ciutat txeca. Alice, la núvia d’Eduard, és una noia creient en Déu i no accepta de tenir relacions sexuals fora del matrimoni. Eduard no és creient, però es fa passar per feligrès per poder anar a dormir amb Alice. La directora de l’escola d’ideologia antireligiosa, obliga l’Eduard a fer una mena de curs de reconducció social per conservar el seu lloc de treball i en una d’aquestes trobades acabaran embolicats. Al final i, després de posar en seriós dubte les creences religiones de l’Alice, acabaran fent l’amor, però l’Eduard se n’adonarà que en realitat no ha estat mai enamorat de l’Alice, que tot ho ha fet per una sola raó, el sexe.

Els relats es llegeixen amb relativa rapidesa i, en general, no són feixucs. Potser el que ho sembla més, per la seva llargària, és l’anomenat Symposio. Personalment, em quedo amb el primer i l’últim, m’han resultat divertits i els que he trobat que més bé representen la ridiculesa de la que ens parla el títol de l’obra, que per amor (o pel sexe) els humans som ben capaços de fer les coses més estranyes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s