Algo ha pasado (Something Happened)

algohapasadoAutor: Joseph Heller

Editorial: El Aleph Editores

Any de publicació: 1974 (2013)

Avui mateix m’he estrenat al blog Nosaltresllegim.cat ressenyant la novel-la Algo ha pasado, de Joseph Heller.

L’any 1961, va aparéixer publicada als Estats Units una novel-la de títol Catch-22, aquí traduïda com a Trampa 22. La novel-la, que fa una crítica satírica de l’ètica militar dels Estats Units en l’època de la guerra del Vietnam, es va convertir en poc temps en un èxit literari molt important, portant el seu autor Joseph Heller al tauler dels escriptors nordamericans amb cert reconeixement literari.

Algo ha pasado va ser la seva segona novel-la, però no va paréixer fins deu anys més tard i en ella canvia l’ètica militar per l’American Way of Life, el somni americà, sense canviar l’estil sarcàstic i crític amb què es va donar a conéixer amb Trampa 22.

Ens parla de Bob Slocum, un executiu d’èxit, ja en la quarentena, durant els anys setanta. Però la gràcia d’en Bob és que el seu personatge representa un estereotip. Es diu Bob, però podria dir-se X, només cal que sigui nord-americà, que tingui una família, una casa i una feina ben pagada, en una empresa més o menys exitosa. Això sí, tot ben banyadet en la consabuda doble moral americana. Podria ser qualsevol executiu d’IBM o de la Ford dels anys seixanta.

A mida que anem avançant, descobrim que en Bob no és feliç, però ningú no ho ha de saber. La seva dona beu una mica massa, ell treballa en una empresa fent una feina que no sap ben bé si li agrada fer i amb els seus fills la relació no és precisament bona (la filla està en plena adolescència, el mitjà odia la gimnàstica i el petit té una paràlisi cerebral). I el problema de tot plegat no és la manca de felicitat, és que d’una forma o altra, ha de creure que té aquesta felicitat. O el que és el mateix, no pot ser que tenint el que té i sent qui és no sigui feliç.

Hi ha un moment al principi del llibre que mostra perfectament aquesta idea. En Bob ens està explicant com és la feina, els companys que té i com es relacionen entre ells i va parlant de les relacions amoroses o sexuals que passen, que l’empresa permet les relacions entre companys, encara que estiguin casats amb altres persones, i que permet les xafarderies per comentar amb qui o com mantenen relacions, mentre que no es permet de parlar de les relacions que hagin pogut tenir amb la pròpia esposa, perquè seria una falta de respecte.

Heller utilitza en Bob per fer una crítica brutal de l’estil de vida americà. Les descripcions detalladíssimes de cada situació viscuda a la feina i amb la família, que repeteix constantment (tot sovint, i tot i anar avançant una pàgina rera una altra, tenia la sensació que allò que llegia ja ho havia vist i llegit trenta pàgines enrera) fan pensar que ens hem ficat en un laberint del que no podem sortir. La sensació arriba a ser fins i tot angoixant, però aquesta és sens dubte la gràcia de l’estil de Heller, perquè ens fa viure casi en la pròpia pell el que passa dins el cap del Bob.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s