Eva Luna

Autor: Isabel Allende

Any de publicació: 1987

Editorial: Plaza & Janés

Pàgines: 285

Tenint en compte les circumstàncies personals i socials del període històric en que Isabel Allende va créixer havia de ser inevitable que les seves creacions literàries no estiguessin influenciades per aquells temps convulsos (el 1973, després del cop d’estat que va derrocar Salvador Allende, es va exiliar a Veneçuela). Així, Eva Luna, la seva tercera novel-la no és pas una excepció, perquè a estones ens pinta com es podia arribar a viure en un país (sense concretar), una transició política o la convivència amb la guerrilla que justament lluita durant aquesta transició.

L’Eva Luna és la protagonista de la història, filla de la Consuelo, una dona amb una enorme facilitat per convertir la realitat trista i amarga en relats amables i màgics que fan que les seves vides siguin més fàcils de portar. La vida de l’Eva Luna que, seguirem des d’abans del seu naixement fins aproximadament la trentena, passarà al costat de multitud de personatges, des d’un metge obsessionat per embalsamar els morts, una cuinera grassa que li farà de madrina, passant per la regent d’un prostíbul, un turc inmigrant o fins i tot un general guerriller a l’estil del Comandante Marcos. Uns personatges que, anys més tard, Isabel Allende recuperarà en un recull de contes, Cuentos de Eva Luna aprofitant l’habilitat per explicar i inventar contes que la protagonista hereda de la seva mare.

Eva Luna no és una mala història. Certament, es deixa llegir amb rapidesa i no es fa pesada, però no és molt diferent del que Isabel Allende ens havia regalat amb La Casa de los Espíritus. Els personatges canvien de nom, però viuen històries personals similars al que havíem vist a la primera novel-la. A totes dues els personatges viuen períodes convulsos de la regió on viuen, amb la diferència que a La Casa de los Espíritus la ubicació és clara, Chile, mentre que a Eva Luna, els fets històrics que es narren no coincideixen en temps amb la història real del país, tot i que es narra una caiguda d’un dictador i una revolta a la capital, entre altres situacions.

Recordo la impressió que em va quedar, ara fa ja uns quants anys, quan vaig acabar de llegir La Casa de los Espíritus, em va semblar colpidora, però al mateix temps màgica, tant per la barreja de personatges reals amb els esperits com per les descripcions detallades i dramàtiques de l’època que es retratava. Malauradament, no he viscut el mateix amb Eva Luna, on les mateixes tortures i persecucions sembla que només treguin el cap per la història, sense entrar de ple.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s