Al vertigen

alvertigen-206x300Autor: Núria Perpinyà

Any de publicació: 2013

Editorial: Empúries

Pàgines: 455

Heu sentit una afició de tal manera que us ha fet perdre el cap per practicar-la?

Quan quelcom ens porta a dedicar-li temps i més temps, fins que es converteix en alguna cosa més forta que un simple entreteniment, ultrapassa els límits de la raó i ens obsessiona de tal manera que ens porta a fer-ne d’això l’eix central de la nostra vida.

Aquest és el tema central de la novel·la que ens presenta Núria Perpinyà, tot ell embolcallat en una història d’amor i aventures, protagonitzada per una alpinista russa, la Irena, el René, un guarda del refugi Quesler als Tammarians i l’Eduard, un arquitecte reconegut, vingut de la ciutat.

Tot comença de forma dramàtica, la Irena irromp al Quesler, glaçada, amb símptomes greus d’hipotèrmia i a punt del defalliment després d’hores de travessia per la muntanya, després de dies fent un exercici d’aclimatació al fred que gairebé acaba amb la seva vida. El René l’acollirà i la cuidarà fins aconseguir retornar-la la temperatura i la vida i, des del primer moment, s’enamorarà d’aquesta misteriosa alpinista, tancada en si mateixa, esquerpa a vegades, però absolutament captivadora, amb una història tràgica a les seves espatlles.

Al llarg de la novel·la descobrirem el passat de la Irena, així com el seu present, marcat per la seva passió, l’alpinisme i la natura salvatge. Una passió que és molt més que això perquè en tot moment decidirà els seus actes. És una forma de viure, una vocació i el seu destí.

Núria Perpinyà ens fa viure a través de les seva prosa una aventura en ocasions trepidant, amb pàgines de lectura ràpida, vertiginosa, que sovint és difícil de deixar a mitges. Coneixerem els protagonistes deixant-nos llegir (literalment) el seu interior des de la seva correspondència o els seus diaris personals de tal manera que els seus neguits, les angoixes o els moments de felicitat els podrem viure en primera persona i patir o ser feliços amb ells. I el mateix amb els espais físics, uns espais, alguns amb nom inventat, que ens transportaràn ràpidament a viure la muntanya com poques vegades els urbanites l’hem viscuda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s