La botiga dels records perduts

244_L389061.jpgAutor: Anjali Banerjee

Any de publicació: 2013

Editorial: Rosa dels Vents

Núm. pàgines: 250

Ara feia bastant temps que no publicava cap ressenya i, el fet, és que no he parat de llegir, però col·laborar amb un bloc que no és el teu no sempre et permet llegir el que vols i, encara que no ho sembli, l’atenció que s’ha de dedicar als llibres genera un desgast que, afegit a la feina que, aquesta sí, em permet pagar el lloguer, fa desitjar un descans de tant en tant.

I aquest cop, el descans ha vingut de la mà d’Anjali Banerjee, una escriptora canadenca nascuda a la Índia que amb La botiga dels records perduts ha publicat la seva cinquena novel·la, la segona per a públic adult.

La història es vertebra al voltant de la Lily, una dona propera a la quarentena que ha perdut el seu marit en un accident de trànsit i que a l’inici de la novel·la fuig dels records buscant un lloc on poder reprendre la seva vida. En aquesta recerca trobarà l’ajuda especial d’un ésser que li guanyarà el cor, una gateta blanca i molt peluda amb un ull verd i un de blau.

La botiga dels records perduts és una d’aquelles històries agraïdes, de les que deixen bon gust de boca en acabar-les sense pretendre ser una gran novel·la, sense complicats personatges però amb un fons humà que ens fa reflexionar en certs temes en els que tard o d’hora hi acabem pensant. En aquest cas, el tema conductor és com afrontar i reconduir la vida davant l’absència d’una persona estimada, però no us enganyeu, no és un llibre d’autoajuda, no ens dóna pautes de com fer front al dol o la solitud i, com que no es recrea en els sentiments, no ens caldrà el mocador per eixugar-nos les llàgrimes, podeu estar tranquils.

Simplement, gaudiu-la i ja em direu què us ha semblat.

Advertisements

2 pensaments sobre “La botiga dels records perduts

  1. XeXu diu:

    L’altre dia en llegia una ressenya en un altre blog, i tot i que en parleu bé i l’argument sembla d’aquests agradables, de superació després de la desgràcia, no crec que faci per mi. Potser si algun dia me’l trobo a les mans me l’enduré a casa, però em sembla que no el buscaré, tot i que potser m’enduria una sorpresa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s