El club de lectura del final de la teva vida

ElclubdelecturadelatevavidaAutor: Will Schwalbe

Any de publicació: 2013

Editorial: Amsterdam Llibres

Núm. pàgines: 312

Vagi per davant que no sóc persona de llegir llibres “sensibleros”, no sóc gens partidària de les lectures ensucrades, aquelles que intenten fer veure una dura experiència a través d’un prisma tan optimista que et fa allunyar-te de la realitat. Tot al contrari, fujo d’aquest tipus de llibres i m’ho penso molt i molt abans de decidir comprar-los.

Això és el que va passar amb El club de lectura del final de la teva vida o amb El vell rei a l’exili d’Arno Geiger. Tots dos llibres expliquen històries reals, familiars relacionades amb malalties llargues i difícils de suportar. El club de lectura del final de la teva vida ens acosta al món de les famílies amb un malalt de càncer i El vell rei a l’exili al dels malalts d’Alzheimer. El primer llibre ja està llegit i el segon encara espera el seu moment.

L’obra de Will Schwalbe, real, es desenvolupa durant uns dos anys, temps que ell i la seva família van disposar per fer-se a la idea que un càncer de pàncreas acabarà amb la vida de la seva mare:

Aleshores em vaig adonar que per a tots nosaltres part del procés que portaria a la mort de la mare consistia a plorar no només la seva mort sinó també la dels somnis que teníem de coses que vindrien.

Al llarg de les pàgines del llibre, podrem veure com canvia la vida de les persones un diagnòstic així, les constants visites als hospitals per les revisions, els diferents tractaments de quimioteràpia en totes les seves variants, les infeccions, conseqüència dels baixos nivells de defenses, els efectes secundàris… i tot explicat tal com és, de forma realista, tant, que ja a les primeres pàgines ens diu que el càncer és “no curable, però tractable” com un avís per tal que els lectors no ens fem una idea equivocada del què passarà al final, aquí no hi ha tractaments màgics, un càncer agafat tard és una sentència de mort.

No obstant, el llibre té un altre fil conductor, el que dóna títol a la història i que s’inicia amb una simple pregunta: Què estàs llegint?. En Will i la seva mare (tota la família, de fet) són grans aficionats a la lectura i aprofiten les llargues sessions de quimioteràpia per a enraonar sobre llibres i, conscients que la cosa va per llarg, decideixen organitzar-se i llegir, simultàniament, els mateixos llibres, per poder-los comentar en les seves trobades, creant així un club de lectura format per només dues persones.

En aquest club apareixeran llibres de diferents temàtiques i estils, tots ells relacionats d’una manera o altra amb la forma de ser dels seus dos components. En Will i la Mary Anne llegiran obres de Khaled Hosseini (El caçador d’estels), Irène Némirovsky (Suite Francesa), Elizabeth Strout (Olive Kitteridge), Alan Bennett (Una lectora poc corrent), Stieg Larsson (Els homes que no estimaven les dones) entre molts d’altres. Llibres relacionats amb les idees religioses, feministes, socials o polítiques que han estat presents al llarg de la vida de la Mary Anne i també del Will, perquè resulta ser que la Mary Anne ha estat una gran lluitadora pels drets de les dones i els infants a països afectats per conflictes armats, com Afganistan, i just aquesta trajectòria vital fa que amics i familiars dubtin en algun moment de la pròpia contribució a la societat, com quan llegeixen Suite Francesa i en Will es pregunta si ha fet prou a la vida per ajudar a trencar els desequilibris. D’aquesta part em quedo amb una reflexió de la Mary Anne:

Em fascinava escoltar les seves històries i conèixer-les i descobrir què podíem fer tots per ajudar, si és que podíem fer res. Això va enriquir la meva vida molt més del que puc dir. Per descomptat, podries fer més -sempre pots fer més i hauries de fer més-, però així i tot, l’important és fer el que pots, quan puguis. Només t’has d’esforçar al màxim i això és tot el que pots fer. Massa gent utilitza l’excusa que no creu que pugui fer prou, així que decideix no fer res. Això no és mai una bona excusa per no fer res -tot i que sigui només signar alguna cosa o enviar una petita contribució o convidar una família de refugiats nouvinguts el dia d’Acció de Gràcies.

Will Schwalbe viu a Nova York i treballa com a governador del Seminari d’Escriptors Asiàtics Americans. Ha publicat articles i ressenyes en diversos diaris i revistes com The New York Times i el South China Morning Post. Va ser editor de Hyperion Books i és coautor, junt amb David Shipley, de Send: The Essential Guide to Email for Office and Home. Aquesta és la seva primera novel·la.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s