Autor: Matilde Asensi
Any de publicació: 2008
Editorial: Planeta
Pàgines: 224
Hi ha escriptors que gairebé sempre són una assegurança d’encert; no tant en vendes (que també) sino en qualitat i entreteniment. A la meva biblioteca i, a base de bons exemplars, Matilde Asensi s’ha anat guanyant un lloc privilegiat, la vaig trobar per primer com amb L’origen perdut o L’últim cató i, tot i que El Saló d’Ambar em va semblar força fluix, la retrobada amb Terra Ferma ha estat molt i molt gratificant.
Ens trobem, per davant de tot, davant d’una novel·la d’aventures farcida de naufragis, pirates, corsaris i mariners fidels que ajudaran Catalina a iniciar una nova vida a Terra Ferma, on arriba després que el seu oncle concerta per ella un matrimoni del que només ell en surt beneficiat. Adoptada per Esteban Nevares i convertida en el seu fill Martín, Catalina s’enfrontarà als enemics del seu pare adoptiu fins aconseguir rescabalar-lo d’un tracte injust amb un prestamista amb molt males intencions.
Un dia vaig preguntar al pare quina era la diferència entre contrabandista, pirata i corsari. Ell va somriure.
– El pirata ve i roba -em va explicar-. El corsari ve i també roba, però al·lega tenir un permís escrit del rei per fer-ho. El contrabandista ve i mercadeja il·licitament, però, si li interessa, també roba i llavors es converteix en pirata o, si té llicència reial, en corsari. El pirata, si pot, abans de robar mercadeja. El mateix fa el corsari. I el contrabandista a vegades primer roba i en acabat mercadeja amb les coses robades.
Uns anys després de Terra Ferma, Matilde Asensi va publicar Venjança a Sevilla (2010) i La Conjura de Cortés (2012) amb les que finalitzarà la trilogia dedicada a les colònies espanyoles del segle XVI. A destacar sobre tot el treball de documentació que Matilde Asensi transmet en aquesta novel·la, en les descripcions dels espais i la societat en què es desenvolupa.
Fa molts anys havia llegit força Matilde Asensi, i penso com tu, és garantia de bons llibres d’aventures. Però després de llegir aquest, i tot i pensar que està bé, em vaig aturar i no he continuat. Els altres dos de la trilogia estan a casa la mama, per tant, si em torna a agafar la vena, ho tinc fàcil per llegir-los. Falta que em vingui de gust.