Paris

ParisAutor: Edward Rutherfurd

Editorial: Roca Editorial

Any de publicació:2013

Pàgines: 843

Sovint, davant de llibres de la longitud de Paris,  em pregunto com pot ser que un escriptor sigui capaç de redactar una història de més de 800 pàgines i no morir en l’intent. Si a més hi afegim l’enorme claredat d’idees que ha de tenir quan es proposa explicar la història d’una ciutat com Paris i, per acabar-ho d’arrodonir, que la història la vol explicar utilitzant els membres de sis famílies diferents, la majoria de vegades, acabes admirant la persona, o com a mínim, l’intent.

Paris és això, un intent monstruós d’intentar explicar la història de la ciutat i dic monstruós perquè la línia temporal que Rutherfurd utilitza comença cap el 1207 i acaba a mitjans del segle XX. Podeu imaginar quina barbaritat de documentació pot arribar a ser necessària per donar consistència als personatges, esdeveniments i localitzacions i a més a més aconseguir que la història no sigui ensopida i mantingui l’interés del lector.

I dius… calen 800 pàgines? Doncs en realitat caldrien moltes més, perquè set segles d’història no es resumeixen així com així, el que passa és que també es podria haver agafat un període més curt de temps i així poder-se dedicar a aprofundir en esdeveniments i personatges que realment marquen el devenir de la ciutat. Per posar un exemple, Rutherfurd dedica un bon número de capítols als anys en què es va construir la Torre Eiffel, fa un bon retrat de l’enginyer i descriu amb rigor els anys anteriors i posteriors a l’Exposició Universal del 1889, així com introdueix el lector en el període cultural de l’impressionisme i el post-impressionisme. No obstant, passa molt de refiló per sobre de personatges absolutament vitals com Napoleó o Lluís XIV o fins i tot la revolució del 1789, tot i que estem d’acord que se n’ha escrit molt sobre aquests fets.

Això sí, si coneixeu la ciutat i heu passejat per ella, les descripcions dels carrers i places que es fan al llarg de la novel·la us permetran tornar-hi de ben segur. Rutherfurd fa un recorregut a mode de guia turístic i ens passeja per tots i cadascun dels llocs que ara estan farcits de turistes amb càmeres fotogràfiques, des dels peus de la Torre Eiffel, passant pels Camps Elisis, l’Arc de Triomf, el Moulin Rouge o el conegudíssim cementiri del Père Lachaisse.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s