El sermó de la caiguda de Roma

el-sermo-de-la-caiguda-de-roma_jerome-ferrari_libro-OMAC332Autor: Jérôme Ferrari

Any de publicació: 2013

Editorial: RBA / La Magrana

Pàgines: 189

Sovint, quan em poso a escriure sobre els llibres que llegeixo, intento fer una explicació prou clara de l’argument (sense explicar punts clau, per descomptat) per tal que els que pogueu llegir la ressenya us en feu una idea prou clara de si el llibre us pot interessar o no.

Amb El sermó de la caiguda de Roma no puc explicar gaire cosa, perquè l’argument general és bastant senzill, fins i tot prosaic, diria. I és que, en dues línies, El sermó de la caiguda de Roma explica la història de dos joves, el Libero i el Matthieu -companys d’universitat- que, forçats a abandonar la carrera de filosofia, s’embarquen en l’aventura de regentar un bar al poble natal d’un ells, a l’Illa de Còrsega.

Evidentment, la gràcia de la novel·la no rau en aquest argument (que també), si no en com el seu autor Jérôme Ferrari desgrana els personatges, no només els de’n Libero i en Matthieu, si no també els de la gent que els envolta, els seus antecessors al cap del bar, el perquè del seu fracàs en la gestió, els de les cambreres que hi treballen i, sobretot, en els de la família de’n Matthieu, perquè en un argument secundari, en Ferrari ens porta un segon narrador, l’avi de’n Matthieu, en Marcel, que ens farà viatjar en el passat, fent-nos viure un temps i un espai fora d’una illa que mica en mica es va convertint en una presó per a Libero i Matthieu. Una presó que serveix d’escenari per mostrar l’inel·ludible, que tot allò que té un principi, té un final, missatge que acompanya el sermó de Sant Agustí, que serveix d’excusa a l’escriptor per mantenir l’estructura argumental.

No sóc una entesa en literatura, us ho ben asseguro, però sí que us puc dir quan un llibre m’ha arribat a l’ànima i aquest cop ha estat com una explosió. Us recomano que llegiu el primer capítol, jo en vaig genir prou amb això per saber que gaudiria molt de la seva lectura, la força que té és impressionant. Us copio un fragment per si us podeu fer una idea de la poesia que amaga:

Potser fins i tot podem arribar a reconèixer els senyals gairebé imperceptibles que anuncien que un món acaba de desaparèixer, (…), la mà menuda i resseca d’una noia que tanca sense fer soroll, en plena nit, una porta a allò que no hauria hagut de ser la seva vida, o la vela quadra d’una nau que solca les aigües blaves del Mediterrani, al mar d’Hipona, portant des de Roma la inconcebible notícia que uns homes encara existeixen però que el seu món ja no hi és.

El sermó de la caiguda de Roma va guanyar el Premi Goncourt l’any 2012. Us deixo també un enllaç a l’entrevista que L’Illa dels Llibres va publicar poc després de la sortida del llibre en català.

Anuncis

Un pensament sobre “El sermó de la caiguda de Roma

  1. Imma C. diu:

    Hola!
    Aquests dies se n´està fent un club de lectura virtual Traduïts al català. Per això he descobert el llibre. Condueix el club la traductora Marta Marfany, i la veritat és una traducció excel.lent.
    El llibre té el nivell de lectura de l´amistat de Libero i Matthieu, i els records de l´avi Marcel.
    Però alhora la filosofia de st Agustí i Leibniz.
    El primer capítol és meravellós, poesia pura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s