Gabriela, clau i canyella

ScreenShot110Autor: Jorge Amado

Editorial: Proa

Any de publicació: 1958 (2014)

Pàgines: 464

Heu acabat mai un llibre amb la sensació d’estar molt i molt contents amb la lectura? Un llibre d’aquells que dius, si l’hagués de puntuar… a dalt de tot se n’hi anava! Doncs això és amb el que em quedo després de la lectura d’aquesta grandíssima obra de Jorge Amado.

Per aquells que no el conegueu (ha estat per mi una descoberta), Jorge Amado va ser un reconegut escriptor brasiler que va viure entre el 1912 i 2001. És autor, a més de Gabriela, clau i canyella, de 21 novel·les com Doña Flor y sus dos maridoso la segurament més coneguda, Tieta de Agreste, que va ser adaptada al cinema el 1996. Amado és també autor de relats, llibres infantils i un parell de reculls de memòries.

Gabriela, clau i canyella, és una de les novel·les incloses en el grup d’obres que Amado va escriure referents al món del cacau al Brasil. En aquest cas, centrant-se a la zona de Bahia i més concretament a la ciutat costera d’Ilheus, protagonista principal i absoluta de la novel·la. Perquè sí, la Gabriela, la noia mulata que dóna el títol a l’obra, és el personatge principal però Ilheus és l’escenari on tot passa i per on es mouen els múltiples personatges que hi van apareixent.

La història s’inicia amb l’arribada de Gabriela a la ciutat d’Ilheus, bruta i amb un aspecte terrible després d’una llarga emigració des del Sertao, una zona desèrtica del nord-est del Brasil, buscant, com molts d’altres una oportunitat per viure i treballar. Al mercat, coincideix amb Nacib, un àrab d’origen sirià que busca una cuinera per al seu bar. La relació que s’estableix entre ells (laboral i amorosa) serà l’eix al voltant del qual Amado trena la història de la ciutat que està en ple procés de transformació, físic, social i econòmic, ja que ens situa temporalment en l’època en què els terratinents cacauers (antics coronels de l’exèrcit) veuen i pateixen com la democràcia i la voluntat de la societat es van fent lloc en el govern de les ciutats i el país en general.

Els personatges que anirem trobant al llarg de la història representen en sí mateixos les diferents opcions polítiques que mica en mica van apareixent. Així doncs, la personalitat més conservadora queda en mans del coronel Ramiro Bastos i la seva família, on el cap de família és qui pren les decisions i governa la ciutat segons la seva voluntat. D’altra banda, el progrés, el canvi, queda representat per Mundinho Falçao, un jove emprenedor arribat de la capital (Bahia) i idealista que lluita per millorar la vida dels habitants d’Ilheus treient del poder la família Bastos i els seus iguals.

Jorge Amado no oblida un altre dels grans temes que sovint apareixen en aquest tipus de cròniques: el paper de la dona en la societat. El veurem en la mateixa Gabriela, però també en la Malvina, una noia atrapada en una societat que obliga la dona a obeir i repudia la que té aspiracions i vol viure una vida lluny de la influència d’un marit.

Gabriela, clau i canyella és, en definitiva, un gran aparador en el que podem veure el devenir d’una ciutat, però també el d’un país que deixava enrere l’època gloriosa dels terratinents per mica en mica convertir-se en un país modern.

** Ressenya publicada inicialment al blog Nosaltres llegim

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s