Autor: Marc Capdevila
Any de publicació: 2014
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 384
Marc Capdevila ha triat un important passatge de la història artística de Catalunya com a fil conductor de la seva novel·la, la construcció de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll.
La Bíblia de Pedra ens situa al segle XII, en ple període romànic, durant el comtat de Ramon Berenguer IV i en ple apogeu de les abadies de Ripoll i Sant Pere de Rodes, clars exponents, juntament amb el conjunt de Boí, del romànic català, però sobretot, de l’escultura religiosa, concentrada a les portalades de les esglésies.
Marc Capdevila no s’ha dedicat només a fer una narració sobre la construcció de la portalada de Ripoll sino que ho ha amanit amb crims i conxorxes on els personatges principals, una guaridora amb un passat que voldria oblidar, la Violant; la seva parella, el pintor Ermengol i l’abat de Santa Maria de Ripoll, Gausfred, es veuen embolicats en mirar de descobrir el perquè de les estranyes morts de tres bagasses, una mica a l’estil d’El Nom de la Rosa, amb el permís d’Umberto Eco.
Però Capdevila no es queda aquí, perquè a través de la lectura podrem veure que darrera de la narració hi ha un gran treball de documentació. Podrem conéixer també l’estil de vida dels diferents estrats socials del segle XII, els costums, les lleis no escrites i aquelles que els més benestants anaven escrivint sobre la marxa, els drets dels més rics i els deures dels més pobres i, com no, les injustícies socials que s’imposaven pel fet d’haver nascut en un lloc o un altre sense tenir en compte el valor real de les persones.
Marc Capdevila s’uneix al grup d’escriptors que com Maria Carme Roca o Martí Gironell, entre d’altres, ens ajuden amb les seves obres a fer-nos una idea de com era la vida en aquest nostre país uns quants segles enrera. La Bíblia de Pedra és la seva primera incursió en la novel·la històrica, però el 2007 ja va demostrat el seu potencial com a escriptor amb Aigua pudenta, obra que aquell mateix any va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó.
Un món de llibres 
Avui he vist aquest llibre a l’aparador de la llibreria que és molt a prop del monestir, protagonista del llibre que parles. Abans d’entrar-hi i fer una compra compulsiva, he pensat que potser seria millor informar-me una mica i és per això que he topat amb el teu blog.
Després de llegir la entrada no sé si podré esperar a Nadal per que me’l regalin.
Si està a l’altura del Monestir proscrit, de Maria Carme Roca, sens dubte tornaré a gaudir.
Felicitats pel blog.
Hola Cantona,
Doncs no sabria dir-te si està millor o pitjor que el Monestir Proscrit. Tinc pendent de llegir alguna cosa de la Maria Carme Roca, que he vist ja ben referenciada algun cop, però encara no m’he decidit per quin dels seus llibres triar per començar. Alguna recomanació?
Moltes gràcies per les felicitacions, només pretenc parlar d’allò que m’agrada i si puc contribuir, ni que sigui una miqueta a que el món del llibre visqui una miqueta millor, em donaré per més que satisfeta 🙂
Una abraçada!