Les dones de la Principal

dones-PrincipalAutor: Lluís Llach

Editorial: Empúries

Any de publicació: 2014

Pàgines: 393

Sempre que escric una ressenya intento donar-me un parell de dies de marge per pair la lectura i ordenar les idees i sensacions que em queden en acabar. Amb Les dones de la Principal vaig trencar la rutina i tant bon punt vaig tancar el llibre em vaig posar a escriure la ressenya. Crec que aquest cop ha de sortir l’instint, aquella víscera que et permet fer un “Uau!!” quan acabes una molt bona lectura.

I és que he quedat encantada. De tant en tant, apareixen escriptors que d’alguna manera -per mi sempre serà un misteri això de l’escriptura- aconsegueixen trenar personatges, vivències, espais, històries en general, amb un saber fer que admet poca discussió: Lluís Llach ho ha aconseguit amb aquesta seva segona novel·la.

Les dones de la Principal és com bé diu el títol una novel·la de dones, on les seves protagonistes són les mestresses d’un casal al poblet de Pous. Totes tres es diuen igual, Maria, però a cada una n’hi posen un sobrenom, la Vella, la Senyora… i totes tres tenen un caràcter fort, molt fort. Un caràcter que les farà sobreviure a tot, perquè el que passa en aquesta novel·la no és més que la vida, amb tot el que comporta. Una vida que transcorre entre finals del segle XIX i el 2001 mentre anem descobrint les vivències de les nostres protagonistes: la Maria Roderich, la Maria Magí i la Maria Costa.

Lluís Llach ens trasllada a Abadia, una comarca vinícola de l’interior, on la Principal i els altres masos de la zona viuen la pitjor de les desgràcies que es podien viure, la fil·loxera s’ha fet present i està matant tot cultiu sense aturador. Coneixerem com la Maria Roderich -la Vella- es converteix en la mestressa de la casa i com haurà d’enfrontar-se als seus propis germans que, com molta altra gent en aquella època, desamparava la dona pel simple fet de ser dona, en un paper secundari i sense importància:

Robert Roderich, si entenc bé les coses, el pare va sacrificar-me a mi, tancant-me a la Principal, perquè vosaltres poguéssiu anar a Barcelona per la feina, els estudis i començar una vida que a mi em fou negada. (…) Vosaltres, els mascles, vau trobar normal que la noia de la casa veiés com se l’empresonava en vida entre les quatre parets d’un casalot luxós i arruïnat per vigilar un celler ple de riqueses que us havien d’aprofitar.

Les dones de la Principal no és només un llibre sobre dones: amb molta habilitat, Lluís Llach introdueix un misteri, un crim que es produeix a la mateixa finca i que perseguirà la família al llarg dels anys. I és amb aquest crim que el personatges més secundaris de la novel·la, l’inspector Recader que investiga el crim, la dida Úrsula, acompanyant eterna de les dones de la Principal i en Llorenç, el jove capataç de la casa, es converteixen en els autèntics conductors de la història.

Des que va ser publicat el llibre he vist més d’un debat on es discuteix la facilitat que alguns autors, de nom reconegut per altres activitats que no tenen res a veure amb la literatura, tenen per poder publicar les seves creacions (els anomenats escriptors mediàtics). Seria molt fàcil allargar la llista dels Rahola, Buenafuente, Sala i Martin, etc. amb Lluís Llach, però abans de fer-ho, jo recomano fermament la lectura de Les dones de la Principal. Com amb tot a la vida, he aprés que la crítica sense fonament no porta enlloc.

A mi, aquest Lluís Llach m’ha convençut, i molt. Tant, que ja he posat a la llista dels llibres per llegir el Memòria d’uns ulls pintats.

Heu llegit alguna de les dues novel·les de Llach? Us han agradat? No us estigueu de comentar, sempre és interessant sentir altres opinions 🙂

Anuncis

Un pensament sobre “Les dones de la Principal

  1. Carme, quadern de mots diu:

    Hola, doncs jo ja he llegit “Memòria d’uns ulls pintats” i em va agradar força. És una novel•la 100% Llach, ens parla de política, educació, amor… amb la sensibilitat i la força que el caracteritza.

    Espero poder llegir aquesta segona novel•la i així, després, poder jutjar. Però pel que dius pinta molt bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s