La vida cuando era nuestra

Vida-nuestraAutor: Marian Izaguirre

Editorial: Lumen

Any de publicació: 2013

Pàgines: 416

És curiós com a vegades trobes lectures que ni tan sols havies pensat a fer. Us ha passat algun cop que per aquelles casualitats de la vida acabes llegint i gaudint com poques vegades amb una lectura que en principi no hauries apostat?. Doncs això és el que m’acaba de passar amb La vida cuando era nuestra.

Voldria dir en el meu descàrreg que penso que amb la quantitat de llibres que es publiquen i tenint en compte que la lectura no és la meva feina principal (ja m’agradaria, ja), no haver ensopegat amb Marian Izaguirre abans no és tan difícil que hagi passat. Tot i això, penso fer un esforç extra per omplir aquells forats d’imprescindibles que encara no hi han aparegut (tinc pendents Roberto Bolaño, Paul Auster – sí, sí Auster – o Ana Maria Matute, entre molts d’altres), només espero tenir prou temps per un moment o altre poder dir que tinc la feina mig feta 😉

Abans de continuar, he de donar les gràcies a en Pere de @Pequod Llibres, perquè va ser ell qui em va recomanar la lectura de La vida cuando era nuestra. Crec que recordar que em va dir que era “una lectura meravellosa” i ostres, quanta raó té!, m’he convertit en una fervent recomanadora d’aquesta novel·la i espero que amb el temps, quan hagi llegit alguna cosa més de la Marian Izaguirre, també de les seves altres publicacions.

A La vida cuando era nuestra ens trobem davant un d’aquells llibres que parlen de llibres. Ens endisarem en dos fils narratius paral·lels: el del present, protagonitzat per la Lola, el Matías i l’Alice; i un de literari, el de la vida de la Rose, que anirem coneixent a mida que la Lola i l’Alice llegeixen una novel·la que amb el temps les unirà en una amistat molt i molt especial.

Temporalment, la història de la Lola i el Matías ens porta als anys anteriors i posteriors al cop d’estat del 1936, una parella que ha patit els abusos de la dictadura i que intenta sobreviure  regentant una petita llibreria de vell en un carreró amagat a Madrid a la que l’Alice hi arriba gairebé per casualitat. D’altra banda, la història de la Rose que viurem per la lectura que en fan les dues dones ens portarà als anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, des de Londres a París, passant per Deauville on reviurem els anys de la bohèmia francesa en companyia dels artistes i escriptors del moment.

Marian Izaguirre va publicar la seva primera novel·la, La vida elíptica, el 1991 i des d’aleshores s’han editat cinc novel·les més amb la seva firma: La seva última obra, Los pasos que nos separan, acaba de ser publicada per Lumen.

Anuncis

Un pensament sobre “La vida cuando era nuestra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s