El silenci del far

silenci_farAutor: Albert Juvany i Blanch

Editorial: Edicions del Periscopi

Any de publicació: 2014

Pàgines: 238

Feia temps que tenia pendent llegir alguna de les publicacions de Periscopi perquè des de que es va fundar l’editorial que només feia que sentir a parlar de l’alta qualitat literària que tenen les obres que van publicant. Van inaugurar el segell el 2012 amb Terra de caimans, de Karen Russell (finalista del premi Pullitzer) i actualment fan parlar -i molt- amb L’home pla, de Carles Zafon, i L’aigua és això, de David Foster Wallace. Així, davant la quantitat de bons exemplars que sembla que tenen en catàleg, em vaig decidir per El silenci del far, d’Albert Juvany, i ja tinc a la recàmera Ànima i Cada color d’un riu.

L’Anna és la bibliotecària de Húsavík, un petit poble de pescadors d’Islàndia. Quan rep una carta que firma “el teu pare que t’estima”, s’obre dins seu una porta que creia que havia tancat per sempre i que l’obliga a enfrontar-se al passat i a redefinir les certeses sobre les quals ha construït la seva identitat. (…) Al mateix temps arriba a Húsavík en Gísli, un jove biòleg de la capital que ha recorregut tota l’illa amb la intenció de guarir ferides del passat.

Efectivament, aquesta carta provocarà en l’Anna un terratrèmol d’emocions i es veurà obligada a reviure fets que o bé no vol recordar o bé va enterrar tant profundament que serà fins i tot dolorós recuperar-los. L’Anna intentarà esbrinar perquè els seus pares la van abandonar de sent una nena i haurà de recórrer a l’antiga casa on va viure de ben petita amb ells, una casa plena de fantasmes on trobarà la resposta a les seves preguntes, unes preguntes que la família que la va criar no va voler contestar.

Albert Juvany fa servir els dos personatges principals, l’Anna i el Gísli, com a narradors principals de la història i ens fa viure com l’un o l’altra segons avancen els esdeveniments, però a més s’ajuda d’altres personatges secundaris per anar descobrint-nos el passat dels dos nois. Així, l’oncle i la tia de l’Anna i en Gunnar, el professor de música, es revelaran com actors amb una presència molt més important de la que en principi ens podria semblar i les decisions dels quals seran fonamentals en la història.

I, per descomptat, el silenci. Allò que ningú no vol explicar, allò que s’amaga i que tothom pensa que es millor no revelar, però que pot fer més mal que totes les paraules juntes, perquè la vida de l’Anna està plena de silenci, no tant per l’absència de sons, sinó per tot allò que no s’ha dit mai. La vida de l’Anna està plena de secrets, uns secrets que els altres han decidit per ella, sense ser-ne conscient. Un secret que va iniciar la seva mare i que acabarà amb una última decisió, una decisió que tampoc ella prendrà.

Albert Juvany i Blanch (Vic, febrer del 1974). Des del 1997 es dedica professionalment al camp de les ciències de la salut. La seva formació científica no ha impedit que les lletres l’hagin seduït i acompanyat sempre. Durant anys ha escrit i reescrit relats curts. La majoria reposen en una carpeta i alguns d’ells han vist la llum en forma de premi literari. L’escriptura i la música, les considera un estat d’ànim fins al punt que les cançons són habitualment una font d’inspiració a l’hora d’escriure. El 2009, fruit d’una casualitat, inicia la seva formació en el camp de l’escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Amb l’obra El silenci del far debuta com a novel·lista.

Compartint l’opinió de l’escriptor respecte la música, em permeto el gust d’acompanyar aquesta ressenya de la cançó que m’ha inspirat en la redacció d’aquest post:

Anuncis

5 pensaments sobre “El silenci del far

  1. XeXu diu:

    Precisament aquest és el llibre de Periscopi que encara espera torn a la meva lleixa de pendents. Comparteixo amb tu l’opinió sobre aquesta editorial, he llegit dos dels seus volums (‘La peixera’ i ‘The leftovers’) i penso que atresoren gran qualitat. D’aquest ‘El silenci del far’ em va atreure la història misteriosa i que estigui ambientat a Islàndia. Veurem què em sembla a mi quan li toqui.

  2. bruixeta diu:

    El vaig llegir fa un parell de mesos. En va agradar moltíssim. Ja havia llegit “cada color d’un riu” que també em va agradar força. L’única decepció amb aquesta editorial l’he tingut amb “L’home pla”

  3. ajuvany diu:

    Benvolguda Marta,

    Moltes gràcies per la lectura d’El silenci de far i sobretot per l’esforç d’escriure què t’ha semblat. Una novel·la té moltes cares i totes les opinions són enriquidores.

    Celebro que hagis gaudit amb la lectura i, tal i com tu mateixa fas, et convido a acompanyar el record de la història de l’Anna amb la ‘banda sonora’ d’El silenci del far.

    Una abraçada

    albert juvany i blanch
    http://www.albertjuvany.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s