Les veus del Pamano

PamanoAutor: Jaume Cabré

Any de publicació: 2004

Editorial: Proa

Pàgines: 624

A principis d’any, com moltes persones, en fer el resum de com havia anat -literàriament parlant- l’any 2014 i en plantejar-me com volia que fos el 2015, vaig topar amb una proposta que em va engrescar bastant. Segurament, per a molts no és res innovador però jo no m’havia fet mai un propòsit d’aquest tipus (de fet, ara que penso, fa molt de temps que no faig propòsits de cap d’any…). El cas, que vaig decidir-me a intentar superar el repte que plantejaven al web Librópatas i vaig pensar que Les veus del Pamano seria la lectura adequada per al punt 17 de la llista, encara que aquesta lectura podria servir per a diversos punts.

Deixant de banda l’anècdota del repte, el cert és que tenia moltes ganes de llegir alguna de les obres de Jaume Cabré, perquè per un motiu o un altre, fins ara no m’hi havia posat i el resultat ha estat tan satisfactori que estic més que convençuda que aviat repetiré amb alguna altra de les seves novel·les o llibres de relats (m’atrau especialment Viatge d’hivern).

Estic segura que molts dels que pogueu arribar a Un món de llibres, coneixeu Les Veus del Pamano, sigui perquè heu llegit la novel·la o perquè heu vist la sèrie que va rodar-se basada en ella. De fet, fa uns dies, van programar-la per TV3, però vaig fer l’esforç no veure-la i esperar-me a llegir-la primer. I crec que l’he encertada.

Així que no dedicaré massa temps a explicar-vos de què va Les veus del Pamano, amb el temps que fa que es va publicar i amb la quantitat de re-edicions que se n’han fet hi ha un munt d’articles que en parlen ja molt extensament. Sí us diré que està ambientada al Pirineu, als pobles pròxims a Sort, en concret en un poble de nom Torena -nom fictici- durant els anys de la guerra civil espanyola. Els seus protagonistes (el mestre Oriol Fontelles, l’alcalde Targa, la burgesa Elisenda Vilabrú o el Tinent Marcó, entre d’altres) són personatges que s’han vist obligats a triar un bàndol, bé per naixement bé per circumstàncies: o eren afins a la Falange o eren partidaris del maquis o, segons com, els tocava exercir doble moral, sent falangistes infiltrats a les partides maquis o al revés, fer creure a tothom que s’és partidari del franquisme quan en realitat ajuda els fugitius a passar la frontera.

Cabré té un grandíssim talent a l’hora de fer-nos sentir i viure els esdeveniments que al llarg de les més de sis-centes pàgines va narrant a la novel·la, amb una narració que s’esdevé en diversos moments temporals ja que va saltant del 1943 al temps present (2002) i avançant des de la visió particular de cada un dels personatges.

I no puc fer més que dir-vos que si esteu com jo i encara no heu llegit Les veus del Pamano, ja trigueu a acostar-vos a la biblioteca del barri i demanar-lo. Doneu-li una oportunitat i que l’extensió no us faci por, no li sobra ni una sola pàgina i estic convençuda que us agradarà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s