L’Àguila Negra

AguilaAutor: Joan Carreras

Any de publicació: 2015

Editorial: Proa

Pàgines: 356

Aquesta és una d’aquelles lectures que van guanyant interès a mida que la vas llegint, a mida que et vas ficant en la pell dels seus protagonistes. El seu argument d’entrada no sembla que hagi de dir massa, però és amb el pas de les pàgines que vas descobrint que aquells personatges tenen molt a dir. Així, ens trobem amb un dentista retirat de Barcelona, en Marià Solvell, que decideix anar a passar un temps a un poble nudista a esperar trobar-se amb algú. En Marià, en realitat, el que vol és fer net, treure’s aquell pes de sobre que ha anat carregant al llarg de la seva vida. I és això el que anirem descobrint, la vida de’n Marià al llarg dels anys, des del 1951 fins el 2012, una vida que no es pot deslligar de Barcelona, la seva ciutat.

Per descomptat, en Marià no està sol en aquesta història, l’acompanyarà el seu company de facultat, el Tomàs, amb qui obrirà el consultori dental, així com la Teresa, la seva companya sentimental amb qui experimentarà una forma de viure l’amor diferent al que se suposava que havia de ser als anys 70. I tot això, acompanyat d’una banda sonora fantàstica, la cançó que dóna títol a la novel·la, L’àguila negra, de Maria del Mar Bonet que a principis de la dècada dels 70 va aconseguir posar-se al capdavant de les llistes dels discos més venuts.

Algú podria dir: “uff, una altra novel·la sobre la Barcelona del franquisme”, però no, no és tant sobre el context en què es mou – que també – sino en les persones que hi van viure, aquells anònims que tots tenim a les nostres famílies, els que van triar adaptar-se per sobreviure enlloc d’enfrontar-se directament a la dictadura. Com diu Joan Carreras en una entrevista:  “La novel·la està lluny d’aquestes mirades més mítiques dels herois o dels militants antifranquistes. Els meus personatges es van adaptant als canvis com la majoria de persones. Són les generacions que van construir un país mancat d’ambició i d’entusiasme”.

L’àguila negra és, per alegria dels seus seguidors, el retorn de Joan Carreras a la primera línia de les lletres catalanes actuals. L’any passat ens va fer gaudir amb Cafè Barcelona, amb la que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona i ara es presenta amb L’àguila negra, que just el passat desembre va resultar guanyadora del premi Sant Jordi de novel·la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s