Any de publicació: 2014
Editorial: Saldonar
Pàgines: 128
Des de que em vaig prendre aquesta faceta de la divulgació de la lectura de forma més seriosa, hi havia una qüestió que no deixava mai de ballar-me pel cap: com podia ser que alguns escriptors, sobretot aquells que publiquen gairebé un llibre cada any, fossin capaços de fer d’una tirada un llibre de tres-centes o quatre-centes pàgines i a més aconseguir un nivell prou alt com per no decebre els seus lectors? No es trobaven mai sense idees? No se’ls acabava mai la inspiració?
Ramon Monton respon a part d’aquestes preguntes amb la seva novel·la L’escriptor més gran del món, ja que es posa en la pell d’un escriptor que durant l’estiu es planteja el repte d’escriure una novel·la, una obra que l’ha de portar a ser el més gran escriptor del món. El problema és que aquest escriptor es trobarà amb allò que en el món es coneix com el síndrome de la pàgina en blanc o el que és el mateix, un bloqueig creatiu del que no sabrà com sortir-se’n.
Així, el centenar i escaig de pàgines que conformen la història es converteixen en un dietari en tercera persona sobre el mateix escriptor a qui veurem desesperar-se en adonar-se que els dies se li escolen en preparatius de l’espai físic, encàrregs que li fa la seva dona, temps de joc amb els seus fills i mil fets que l’impediran trobar tan sols un tema per escriure. A l’estil com el que als estudiants els passa quan s’han de posar a preparar un treball, que entre que es posen, es preparen i comencen a treballar, ha volat el dia i ja és massa tard per a fer res més.
Amb tot, aquest alter ego de Ramon Monton és capaç d’escriure unes històries breus, surrealistes de cap a peus, on els seus personatges – l’àutèntica nòvia de Bin Laden, Heròdot o el maharaja de Babalipur- viuen fets irracionals, inconnexos, hilarants. I mentrestant, el nostre narrador convertirà espais com la biblioteca del ploble en escenaris com Sodoma i Gomorra on hi habiten personatges que són al mateix temps caricatures dels seus propis veïns.
Ramon Monton és traductor i escriptor, nascut a Sabadell el 1959. Ha publicat la novel·la El nyèbit, guanyadora del Premi de la Crítica Serra d’Or l’any 2004. És també escriptor de vuit llibres de contes, dos d’assaig i un recull de poemes. L’escriptor més gran del món la trobareu al catàleg d’Edicions Saldonar, a la col·lecció Narratives.
Publicat també a Revista Bearn el 27 de març.
Hola!
El llegiré perquè vaig llegir Una lletra femenina de color blau pàl.lid de Franz WERFEL i a part que és un bon llibre, la traducció al català de Ramon Monton em va semblar molt bona.Ho vam destacar en un club de lectura del llibre dit.
Te´l recomano, t´agradarà, curt i intens com el bon cafè.
Hola Imma!
Moltes gràcies per passar-te pel blog i moltíssimes gràcies per la recomanació! Me l’apunto!
Una abraçada,
Marta.