París era una fiesta (A Moveable Feast)

Paris_fiestaAutor: Ernest Hemingway

Any de publicació: 1964 (2013)

Editorial: Lumen

Pàgines: 280

És bastant curiós, però quan decideixes portar una afició una mica més enllà, te n’adones que tot i el molt de temps que sempre li has dedicat, encara n’hi has de dedicar molt més. És el que m’està passant a mi amb aquesta afició a llegir llibres, de cop i volta, la llista de llibres i autors que tinc pendents està creixent per moments i a una velocitat que fa por.

Hemingway era una assignatura pendent que ara puc dir que ja no és tant pendent. No sé si començar amb París era una fiesta és la millor idea, però em dono per satisfeta, a l’espera de llegir els seus contes o El Vell i la Mar, que ja m’estan esperant a la llibreria de casa.

París era una fiesta és una obra autobiogràfica, escrita cap al final de la seva vida i publicada el 1964 un any després del seu suicidi. Al llarg de les pàgines, Hemingway ens explica la seva vida a París durant els anys 20, temps que va viure amb la seva primera dona, Hadley i el fill de tots dos, i viurem també l’amistat que unia l’escriptor amb altres intel-lectuals, com l’editora Gertrude Stein o els escriptors T. S. Elliot o F. S. Fitzgerald i la seva dona Zelda.

L’obra s’estructura en petits capítols en els que Hemingway escull un dels personatges de la seva òrbita i n’explica alguna anècdota viscuda amb ells, com un viatge desastrós amb Fitzgerald, un dinar prop d’una taula amb Joyce, les tertúlies a l’estudi de la Gertrude Stein o el primer dia que visita la llibreria Shakespeare and Company, quan coneix la seva propietària, la Sylvia Beach.

No és una grandíssima narrativa, però és prou potent per fer-nos una idea de l’estil de la literatura de Hemingway i, amb una mica d’imaginació, traslladar-nos al París de la posguerra i poder passejar pels carrers i els cafès on els escriptors s’hi estaven hores i hores prenent notes i redactant el que més tard serien les seves novel-les.

Anuncis