La llibreria encantada

llibreria_encantada

Autor: Christopher Morley

Editorial: Viena edicions

Any de publicació: 2015 (1919)

Pàgines: 256

No us passa mai que hi ha llibres que acaben a casa per alguna mena de desig estrany del destí?

Veureu, ja fa temps que em vaig fixar en el catàleg de Viena edicions, en concret, la col·lecció El cercle de Viena que han dedicat a recuperar en català clàssics moderns del segle XX fins ara inèdits en el nostre idioma -m’agrada molt la idea que una editorial dediqui una col·lecció a fer-nos descobrir joies de la literatura moderna.

Doncs bé, un dia vaig trobar-me amb una novel·la anomenada La llibreria ambulant. El llibre em cridava de totes les maneres possibles: la coberta és maca, l’edició és espectacular -paper del de debó, d’aquell que fa goig tocar i olorar- i el tema que plantejava no podia ser més addient – parla de llibres i llibreters-. Però per no sé quin motiu, durant molt de temps m’he resistit a la seva compra. Algun cop perquè me’l trobava quan ja portava dos o tres llibres a la mà, altres perquè se m’acudia pensar en la llista interminable de llibres que tinc a casa esperant i tenia remordiments… el cas és que a dia d’avui, encara no ha passat per caixa.

Un diumenge, passejant per la llibreria Documenta, vaig veure un títol que em va cridar l’atenció: La llibreria encantada. No m’ho vaig pensar dues vegades i el vaig agafar sense ni tan sols mirar la contraportada. Aquell dia tenia ganes de llibres que parlen de llibreries i amb aquell títol, molt em podia equivocar, però creia que encertaria. Va ser després, ja de camí cap a casa que vaig adonar-me que aquesta llibreria encantada era la segona part de La llibreria ambulant que tant se m’havia resistit. Hi veieu la màgia? Al final, La llibreria ambulant acabarà sent llegida, d’això n’estic segura.

La llibreria encantada reprén la història iniciada a l’anterior novel·la de Christopher Morley, tot i que amb una gran diferència, els seus personatges principals, en Roger i la Helen Mifflin han deixat el Parnàs a casa (el carro-llibreria) a un costat i han instal·lat en una bonica casa el nou Parnàs, la botiga on venen llibres de segona mà. La seva vida transcorre apacible entre llibres, cigars i fum i el club de la Panotxa, un club on es reuneixen els amics de la parella a discutir de llibres i del que passa a Nova York i arreu del món, fins que un dia, el Sr. Chapman, membre del club de la Panotxa demana a en Roger Mifflin que aculli la seva filla Titania i li ensenyi l’ofici de llibreter. Sembla ser que la noia està completament embadalida amb els llibres que llegeix i cal que aprengui a distingir entre la realitat i la ficció literària. Fins aquí tot correcte, el que a continuació anirem veient és la divertida aventura dels nostres amics llibreters embolicats sense voler en un misteri on un llibre apareix i desapareix de forma estranya.

Aquesta Llibreria encantada agradarà a tothom, és divertida, entranyable i té fins i tot una part de misteri que fa que el lector es quedi enganxat des d’un bon principi. Hi destacaria, en especial per als amants dels llibres, els discursos d’en Roger Mifflin sobre el món literari i recordo amb especial divertimento en el monòleg que ell mateix elabora mentre pensa en els llibres que ha de posar a l’habitació de la Titania.

Si hagués d’utilitzar una única paraula per qualificar aquest llibre seria, sense cap mena de dubte, deliciós.

I no dubteu ni un sol segon que aviat caurà també la Llibreria ambulant, encara que l’ordre de lectura no hagi estat el més correcte.

La vida cuando era nuestra

Vida-nuestraAutor: Marian Izaguirre

Editorial: Lumen

Any de publicació: 2013

Pàgines: 416

És curiós com a vegades trobes lectures que ni tan sols havies pensat a fer. Us ha passat algun cop que per aquelles casualitats de la vida acabes llegint i gaudint com poques vegades amb una lectura que en principi no hauries apostat?. Doncs això és el que m’acaba de passar amb La vida cuando era nuestra.

Voldria dir en el meu descàrreg que penso que amb la quantitat de llibres que es publiquen i tenint en compte que la lectura no és la meva feina principal (ja m’agradaria, ja), no haver ensopegat amb Marian Izaguirre abans no és tan difícil que hagi passat. Tot i això, penso fer un esforç extra per omplir aquells forats d’imprescindibles que encara no hi han aparegut (tinc pendents Roberto Bolaño, Paul Auster – sí, sí Auster – o Ana Maria Matute, entre molts d’altres), només espero tenir prou temps per un moment o altre poder dir que tinc la feina mig feta 😉

Abans de continuar, he de donar les gràcies a en Pere de @Pequod Llibres, perquè va ser ell qui em va recomanar la lectura de La vida cuando era nuestra. Crec que recordar que em va dir que era “una lectura meravellosa” i ostres, quanta raó té!, m’he convertit en una fervent recomanadora d’aquesta novel·la i espero que amb el temps, quan hagi llegit alguna cosa més de la Marian Izaguirre, també de les seves altres publicacions.

A La vida cuando era nuestra ens trobem davant un d’aquells llibres que parlen de llibres. Ens endisarem en dos fils narratius paral·lels: el del present, protagonitzat per la Lola, el Matías i l’Alice; i un de literari, el de la vida de la Rose, que anirem coneixent a mida que la Lola i l’Alice llegeixen una novel·la que amb el temps les unirà en una amistat molt i molt especial.

Temporalment, la història de la Lola i el Matías ens porta als anys anteriors i posteriors al cop d’estat del 1936, una parella que ha patit els abusos de la dictadura i que intenta sobreviure  regentant una petita llibreria de vell en un carreró amagat a Madrid a la que l’Alice hi arriba gairebé per casualitat. D’altra banda, la història de la Rose que viurem per la lectura que en fan les dues dones ens portarà als anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, des de Londres a París, passant per Deauville on reviurem els anys de la bohèmia francesa en companyia dels artistes i escriptors del moment.

Marian Izaguirre va publicar la seva primera novel·la, La vida elíptica, el 1991 i des d’aleshores s’han editat cinc novel·les més amb la seva firma: La seva última obra, Los pasos que nos separan, acaba de ser publicada per Lumen.

La llibreria dels finals feliços

La_llibreria_dels_finals_feliços-Katarina_Bivald-9788429773194Autor: Katarina Bivald

Any de publicació: 2014

Editorial: Edicions 62

Pàgines: 463

La Sara, una jove llibretera a l’atur, i l’Amy, una mestressa de casa ja jubilada, es coneixen i mantenen una relació d’amistat per carta entre Suècia i els Estats Units. Completament diferents, però molt unides per la correspondència i el mutu amor que professen als llibres i la literatura, la Sara decideix acceptar la proposta de l’Amy de viatjar fins a Iowa i viure una curta temporada amb ella. Però en arribar a Broken Wheels, la Sara es troba amb una trista notícia, l’Amy fa pocs dies que ha mort i només podrà retrobar-la en el seu funeral.

Imagineu-vos la situació: us decidiu a viatjar milers de quilòmetres per conéixer una persona que s’estima els llibres tant com us els estimeu vosaltres i el dia que hi arribeu, aquella persona ha desaparegut. I no només això sino que els amics d’aquella persona us conviden a quedar-vos a viure en la que havia estat casa seva. Què feu?

La llibreria dels finals feliços és, a més de la història de la Sara, la història de l’Amy, de la ciutat on viu i dels seus habitants. Mentre anem veient com la Sara s’espavila a viure mentre passen els dies per tornar a Suècia, anirem coneixent en George, el Tom, l’Andy, la Caroline, la Grace… els amics de Broken Wheels que han decidit cuidar de la Sara, fent honor al que la mateixa Amy havia fet en vida per tots els habitants de la petita ciutat.

Tots els que ens considerem lectors regulars tenim un llibre personal, un o més d’un que ens ha sorprés o fascinat de tal manera que queda en un lloc especial a la llibreria i que seriem incapaços de desprendre’ns o que tindriem de ben segur un gran disgust si el perdéssim. I això és el que la Sara ens transmet. Pot ser un clàssic o un llibre més lleuger, però com diu la Sara, tots tenim un llibre, només cal trobar-lo.

La llibreria dels finals feliços és un d’aquells llibres per als amants del món literari, de les llibreries i els seus llibreters, de les biblioteques… Per als malalts dels llibres, els que els comprem de forma compulsiva, els que perdem hores de son mentre diem “un capítol més…”, els que llegim pel carrer… Salvant les distàncies, si quan penseu en llibres que parlen de llibres, la vostra referència és 84, Charing Cross Road, i cada cop que el rellegiu -perquè segur que ho feu- acabeu amb un somriure a la cara, crec que no acabareu decebuts amb aquesta novel·la perquè La llibreria dels finals feliços és, en definitiva, una història d’amor: d’amor pels llibres, per la literatura, per les persones i la vida.

La librería

9788493760144_LIBRERIA_FITZGERALDAutor: Penelope Fitzgerald
Any de publicació: 2010 (1978)
Editorial: Impedimenta
Pàgines: 192

Avui us vull proposar una forma diferent a l’habitual de donar-vos a conéixer una de les meves lectures. I no és que no tingui ganes d’escriure ni res similar (el cert és que feia molt de temps que no passava per aquí que ja m’enyorava i tot), però és que s’ha donat una coincidència i com que jo no hagués pogut dir-ho ni millor ni d’una altra manera… doncs aprofito.

El cas és que s’ha donat la casualitat que al programa El Suplement a Catalunya Ràdio, aquest cap de setmana passat, l’Eduard Marquez i la Laura Borràs van voler fer un petit homenatge a les biblioteques i les llibreries. Un homenatge que en la meva opinió està més que merescut i que es queda molt curt per fer valer la importància que bibliotecaris i llibreters tenen com a agents culturals en aquest país en el que lamentablement, i en la meva opinió, es valora molt poc la feina que fan.

Al que anàvem, la casualitat pròpia és que un dels llibres que van comentar és La librería, de Penelope Fitzgerald i que tot just jo estava acabant de llegir, així que aquest cop he decidit que siguin ells els que us en parlin, perquè coincideixo plenament amb el que diuen.

No puc afegir res més que repetir una idea: si sou dels que (com jo) estimeu els llibres i feu de cada visita a les llibreries un moment especial, amb aquell convenciment que són els llibres els que us trien i no vosaltres a ells, en definitiva, si us estimeu aquest món, no us podeu perdre aquesta novel·la. Us encantarà.

Us deixo l’enllaç a l’àudio del programa.

Librerías

LibreríasAutor: Jorge Carrión

Editorial: Anagrama

Any de publicació: 2013

Pàgines: 344

El post d’avui el dedico a un llibre una mica allunyat del tipus d’obres que acostumo a llegir, però que ha resultat ser una autèntica joia.

Diferent, en tot cas, perquè és una obra assagística i, si no estic equivocada, des que vaig començar amb el bloc, és la primera lectura d’aquest estil. Amb tot, l’obra està directament relacionada amb l’àmbit que ens envolta als lectors.

No se què en penseu els altres, però crec que puc dir sense equivocar-me massa que els que ens considerem amants dels llibres som, també, amants de les llibreries (i les biblioteques). I, al tanto, que no parlo simplement de llocs on venen llibres, sino d’aquells espais on triar un llibre es converteix en un moment especial, establint-se un diàleg entre els milers d’exemplars exposats i nosaltres mateixos fins que, després de mirar i mirar, tenim a les mans aquell llibre que ens crida, aquell que no sabem ben bé perquè hem de llegir.

Jorge Carrión ha dedicat unes tres-centes pàgines a fer una cronologia sobre el concepte de llibreria, no dedicant-se només a descriure físicament algunes de les llibreries més boniques i carismàtiques del món, sinó que ens parla també dels seus propietaris, dels anys en els quals van restar obertes (algunes de les que es referencien ja no existeixen) o dels habituals que les visitaven. I això és el que fa gran aquest assaig. Conéixer com la Sylvia Beach vivia i què va aconseguir que fos la Shakespeare & Company, la història que amaga l’Ulises de Joyce, els llibreters de la Bertrand Livraria de Portugal o de Ramon Vinyes, un català exiliat a Barranquilla i propietari de la mítica R. Viñas & Co. desapareguda a causa d’un incendi el 1923.

Perquè la gran habilitat que té Carrión és parlar no només de les deu o vint llibreries més conegudes del món, que també, sino de les que podem trobar sense anar molt i molt lluny, a la nostra mateixa ciutat (Laie, La Central, Pequod, +Bernat…), a pocs quilòmetres (Robafaves, Dòria…), a un cop d’avió (Lello, La Hune…) o travessant oceans (La Strand, City Lights…), perquè Carrión no parla només dels espais on comprar llibres, sino del perquè de la seva existència i del seu futur.

El club de lectura del final de la teva vida

ElclubdelecturadelatevavidaAutor: Will Schwalbe

Any de publicació: 2013

Editorial: Amsterdam Llibres

Núm. pàgines: 312

Vagi per davant que no sóc persona de llegir llibres “sensibleros”, no sóc gens partidària de les lectures ensucrades, aquelles que intenten fer veure una dura experiència a través d’un prisma tan optimista que et fa allunyar-te de la realitat. Tot al contrari, fujo d’aquest tipus de llibres i m’ho penso molt i molt abans de decidir comprar-los.

Això és el que va passar amb El club de lectura del final de la teva vida o amb El vell rei a l’exili d’Arno Geiger. Tots dos llibres expliquen històries reals, familiars relacionades amb malalties llargues i difícils de suportar. El club de lectura del final de la teva vida ens acosta al món de les famílies amb un malalt de càncer i El vell rei a l’exili al dels malalts d’Alzheimer. El primer llibre ja està llegit i el segon encara espera el seu moment.

L’obra de Will Schwalbe, real, es desenvolupa durant uns dos anys, temps que ell i la seva família van disposar per fer-se a la idea que un càncer de pàncreas acabarà amb la vida de la seva mare:

Aleshores em vaig adonar que per a tots nosaltres part del procés que portaria a la mort de la mare consistia a plorar no només la seva mort sinó també la dels somnis que teníem de coses que vindrien.

Al llarg de les pàgines del llibre, podrem veure com canvia la vida de les persones un diagnòstic així, les constants visites als hospitals per les revisions, els diferents tractaments de quimioteràpia en totes les seves variants, les infeccions, conseqüència dels baixos nivells de defenses, els efectes secundàris… i tot explicat tal com és, de forma realista, tant, que ja a les primeres pàgines ens diu que el càncer és “no curable, però tractable” com un avís per tal que els lectors no ens fem una idea equivocada del què passarà al final, aquí no hi ha tractaments màgics, un càncer agafat tard és una sentència de mort.

No obstant, el llibre té un altre fil conductor, el que dóna títol a la història i que s’inicia amb una simple pregunta: Què estàs llegint?. En Will i la seva mare (tota la família, de fet) són grans aficionats a la lectura i aprofiten les llargues sessions de quimioteràpia per a enraonar sobre llibres i, conscients que la cosa va per llarg, decideixen organitzar-se i llegir, simultàniament, els mateixos llibres, per poder-los comentar en les seves trobades, creant així un club de lectura format per només dues persones.

En aquest club apareixeran llibres de diferents temàtiques i estils, tots ells relacionats d’una manera o altra amb la forma de ser dels seus dos components. En Will i la Mary Anne llegiran obres de Khaled Hosseini (El caçador d’estels), Irène Némirovsky (Suite Francesa), Elizabeth Strout (Olive Kitteridge), Alan Bennett (Una lectora poc corrent), Stieg Larsson (Els homes que no estimaven les dones) entre molts d’altres. Llibres relacionats amb les idees religioses, feministes, socials o polítiques que han estat presents al llarg de la vida de la Mary Anne i també del Will, perquè resulta ser que la Mary Anne ha estat una gran lluitadora pels drets de les dones i els infants a països afectats per conflictes armats, com Afganistan, i just aquesta trajectòria vital fa que amics i familiars dubtin en algun moment de la pròpia contribució a la societat, com quan llegeixen Suite Francesa i en Will es pregunta si ha fet prou a la vida per ajudar a trencar els desequilibris. D’aquesta part em quedo amb una reflexió de la Mary Anne:

Em fascinava escoltar les seves històries i conèixer-les i descobrir què podíem fer tots per ajudar, si és que podíem fer res. Això va enriquir la meva vida molt més del que puc dir. Per descomptat, podries fer més -sempre pots fer més i hauries de fer més-, però així i tot, l’important és fer el que pots, quan puguis. Només t’has d’esforçar al màxim i això és tot el que pots fer. Massa gent utilitza l’excusa que no creu que pugui fer prou, així que decideix no fer res. Això no és mai una bona excusa per no fer res -tot i que sigui només signar alguna cosa o enviar una petita contribució o convidar una família de refugiats nouvinguts el dia d’Acció de Gràcies.

Will Schwalbe viu a Nova York i treballa com a governador del Seminari d’Escriptors Asiàtics Americans. Ha publicat articles i ressenyes en diversos diaris i revistes com The New York Times i el South China Morning Post. Va ser editor de Hyperion Books i és coautor, junt amb David Shipley, de Send: The Essential Guide to Email for Office and Home. Aquesta és la seva primera novel·la.

84, Charing Cross Road

Imatge

Autora: Helene Hanff

Any de publicació: 1970 (2002)

Editorial: Anagrama i La Butxaca

84, Charing Cross Road és l’edició de la correspondència que durant els anys 50 i gairebé fins el 1970 es van intercanviar dues persones: la Helene Hanff i en Frank Doel. La Helene és una escriptora de Nova York amb dèria pels llibres anglesos i edicions especials i en Frank és un dels venedors de la botiga Marks & Co. (situada al número 84 de Charing Cross a Londres) on la Helene farà durant més de vint anys encàrregs i més encàrregs de llibres antics.

El llibre en sí és curt, no arriba tan sols a les 120 pàgines, i és de lectura molt ràpida, però és un d’aquells llibres amb el que et quedes amb un gust de boca molt especial. D’aquells que no necessites que t’ho expliquin tot, perquè amb molt poques paraules et fiquen en contexte, sense cap mena de necessitat de grans descripcions.

Als que ens agrada llegir i ens agrada voltar per biblioteques i llibreries buscant noves lectures, la història de’n Frank i de Marks & Co. fa pensar en aquelles llibreries que ara són ben escasses. Les llibreries aquelles en les que es pot entrar i demanar un llibre, però que te n’acabes emportant un altre perquè el llibreter et convenç que el llibre que ell et recomana és millor que el que tu pensaves comprar.