El llibre de la senyoreta Buncle

imatge_974Autor: D. E. Stevenson

Editorial: Viena Edicions

Any de publicació: 2015 (1934)

Pàgines: 360

Feia molt de temps que no publicava res al blog. Han estat unes setmanes llargues i difícils en l’àmbit laboral i espero poder recuperar el ritme, tant de lectura com d’escriptura, perquè poder-vos parlar de llibres i, sobretot, llegir-los és una molt i molt bona teràpia pels mals moments.

Així, aquest primer escrit després de tant de temps el dedico a una lectura molt recent i que ja us dic ara que m’ha agradat moltíssim. Us parlo d’El llibre de la senyoreta Buncle, de D. E. Stevenson, on la D i l’E signifiquen Dorothy Emily i on Stevenson és el mateix cognom del conegudíssim Robert Louis que era cosí del pare de la D.E.

Imagineu-vos un poblet del camp a Anglaterra. Tranquil, amb les seves cases familiars amb jardí, un carrer principal on els veïns es troben al llarg de les seves passejades o mentre arreglen les plantes als jardins. Un poblet d’aquells amb un negoci de cada tipus, un forn de pà, la lleteria i poca cosa més, no gaire lluny de la ciutat, on els habitants troben la resta de negocis menys necessaris pel dia a dia, el banc, la modista… I ara, aneu-hi posant els diferents personatges; el metge i la seva dona, un coronel retirat de l’exèrcit, dues germanes que no han sortit mai del poble, una parella ja gran i retirada i, per descomptat, una dona en la quarentena soltera i sense massa pretensions, la senyoreta Buncle.

Molt bé, doncs ara, fem el combinat i afegim-hi l’ingredient explossiu: la senyoreta Buncle no arriba a finals de mes amb la renda que rep i necessita buscar-se la vida per guanyar més diners. Es planteja dues opcions: criar gallines o escriure un llibre i viure dels beneficis de les vendes. La primera opció queda aviat descartada per ser massa bruta i la segona té una pega; la senyoreta Buncle no té imaginació, així que no li queda una altra que escriure sobre allò que veu cada dia, el seu poble, Silverstream. Això sí, per dissimular, canvia els noms dels veïns-personatges, el nom del poble, no fos cas que algú de Silverstream llegís el llibre i se sentís retratat i el publiquen sota el pseudònim de John Smith.

A partir d’aquí ja us poneu anar imaginant què passa. La tranquil·litat a Silverstream es transforma en una bogeria tan bon punt els primers exemplars arriben al poble, perquè tot i els noms inventats, cada un dels habitants es veu perfectament dibuixat al llibre i s’inicia una cacera col·lectiva per descobrir qui és en John Smith i fer-lo publicar una rectificació en tota regla que digui que cap dels que hi apareixen tenen la més mínima similitud amb els personatges reals.

No us podeu fer una idea de com he arribat a gaudir d’aquesta història. Sóc lectora de metro i hi ha hagut moments en què m’ha resultat impossible dissimular el bon moment que estava passant. I és que D. E. Stevenson aconsegueix línia a línia abduir el lector i fer-lo passejar pels carrers de Silverstream o fer-lo partícep de les reunions amb te i pastes a les cases d’uns veïns que, si poguessin, haurien assotat en John Smith com a càstig pel seu atreviment.

Si aquest estiu us decidiu a llegir El llibre de la senyoreta Buncle, que sapigueu que a Viena Edicions estan preparant la publicació de la segona part de cara a l’octubre o novembre.

Ja tinc ganes que arribi!

Guerra i Pau

guerra i pau ok trzAutor: Lev Tolstoi

Any de publicació: 1865 (1985)

Editorial: Edicions 62

Aquesta és una d’aquelles històries universals, eternes que restaran per sempre en la cultura literària per la seva magnificència i per l’impressionant contingut històric i descriptiu que Tolstoi va ser capaç de dibuixar al llarg de les més de 1000 pàgines que tenen les diferents edicions que s’han publicat.

La novel-la presenta la vida a Rússia durant les guerres napoleòniques i fins la segona meitat del segle XIX i per això crea els personatges de quatre famílies principals, els Rostov, els Bezukhov, els Bolkonski i els Kuragin, i s’ajuda de personatges reals com el tsar Alexandre I, l’emperador Bonaparte o el general Kutuzov.

Els escenaris de la novel-la es van dibuixant entre les grans ciutats de Moscú i San Petersburg i els diferents camps de batalla en els que els exèrcits rus i francés es trobaven, uns defensant i els altres invaint, i en els que es descriu la realitat de la guerra. Una guerra en la que els comtes, prínceps i fills de famílies benestants ocupaven els càrrecs més importants, els que tot i la responsabilitat que comporten, són els que menys risc tenen, mentre que els homes de les famílies menys privilegiades eren cridats a l’exèrcit, formant part del joc de l’estratègia, en el que el sacrifici d’uns representa la victòria dels altres.

Paral-lelament i lligat amb mestria, els personatges principals Pier Bezukhov, Andrei Bolkonski i Natascha Rostova, viuen una història que els uneix i els separa segons va passant el temps i els fets reals que Tolstoi va narrant, com l’evacuació de Moscú, ordenada pel comandament de l’exèrcit rus en veure que les pèrdues per protegir la ciutat poden ser molt més importants que intentar protegir-la de la invasió, o les batalles als camps d’Austerlitz o Borodino, entre altres.

És impossible dir res que ja no s’hagi dit ja abans sobre Guerra i Pau. És, simplement, perfecta.