Repte de lectura 2017

a8bqene_700b_v1Aquest any es presenta fort pel que fa a temes relacionats amb els llibres. Tinc un projecte personal al que s’ha d’anar donant forma i a banda, m’he proposat un objectiu bastant ambiciós pel que fa a lectures.

Em proposo llegir ni més ni menys que 60 llibres aquest any! i per donar-li una mica més de varietat a la meva biblioteca personal he anat a buscar propostes de reptes que facilment es poden trobar a la xarxa com Librópatas, Book Riot o Bustle.

I si no en tenia prou, a més ho vull fer amb bona part dels llibres que vaig anar comprant i acumulant als estants de casa i que ja puc anar situant en alguns punts de la llista.

Aquesta és la meva proposta:

  • Un llibre guanyador d’un premi a Espanya el 2016
  • Una biografia o autobiografia
  • Un llibre d’una escriptora dels anys 20
  • Un llibre d’un autor escrit en alguna llengua cooficial a Espanya (no català)
  • Un llibre que hagi estat prohibit
  • Una novel·la d’aventures
  • Un llibre guanyador del premi Pulitzer anterior al 1950
  • Un llibre d’un autor/a que no em caigui bé
  • Una novel·la basada en fets reals
  • Un llibre guanyador d’un premi l’any que vaig néixer
  • Un llibre protagonitzat per algú de la tercera edat
  • Un llibre de literatura nòrdica (no novel·la negra)
  • Un clàssic del segle XIX
  • Un llibre guanyador del National Book Award (entre 1975 i 2000)
  • Un llibre que hagi estat adaptat al cine o la televisió
  • Un llibre d’un autor mort l’any que vaig néixer
  • Un llibre d’un autor africà
  • El llibre d’un autor/a que publica per primer cop el 2017
  • Rellegir un llibre
  • Un llibre escrit per un autor amb pseudònim
  • Un llibre d’un autor asiàtic
  • Un llibre protagonitzat per un professional del món del llibre
  • Un llibre d’un autor guanyador del premi Nobel escrit abans de rebre el premi
  • Una novel·la de ciència ficció
  • El llibre favorit d’algun amic
  • Un llibre d’un autor nascut el mateix any que jo
  • Un llibre de poesia

Per descomptat que per arribar als 60 llibres d’objectiu o hauran d’aparèixer noves categories o hauré de repetir-les, en qualsevol cas, tinc 365 dies per aconseguir-ho.

I vosaltres, ja teniu el vostre propi repte?

Anuncis

Barcelona Novel·la Històrica

Els aficionats a la novel·la històrica estem d’enhorabona.

Així com fa uns mesos amb el BCNegra, la ciutat es convertia en un dels centres neuràlgics de la novel·la negra i policíaca, ara li toca el torna al gènere històric que, des de fa uns anys està gaudint també de molt bona salut literària.

20131111 -16 Novel·laHistòrica - 02 Foto Article_0 - copia

Per tant, els lectors d’aquest tipus d’obres tenen cita aquest proper mes, de l’11 al 16 de novembre en un entorn molt adient, el barri del Born de la ciutat comtal, en concret al Born Centre Cultural, que serà espai de conferències, itineraris i activitats relacionats amb la novel·la històrica.

Entre les activitats programades es farà també l’acte de lliurament del primer Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que en aquesta primera ocasió, s’atorga a l’escriptora Lindsay Davis, creadora del personatge de Marcus Didius Falco i protagonista de vint de les seves trenta novel·les, entre altres, La Plata de Britània, la primera de les obres en les que apareix aquest entranyable i divertit personatge.

Us deixo l’enllaç al programa d’actes, per si hi voleu donar una ullada.

Agatha Christie

Agatha_ChristieAvui, 15 de setembre es compleix l’aniversari del naixement d’una de les més grans escriptores de novel·la de misteri, la britànica Agatha Christie.

La producció literària de l’autora arriba fins a 79 novel·les i desenes de relats traduits a l’espectacular xifra de 103 idiomes, deixant per a la posteritat dos dels personatges literaris més carismàtics en el gènere policíac i de misteri, Hercules Poirot i Miss Marple, amb permís de Sherlock Holmes.

Les novel·les de l’Agatha Christie han estat una font constant d’inspiració en el món cinematogràfic, donant lloc a interessants interpretacions dels actors Peter Ustinov com a Hercules Poirot a qui podem recordar a Death on the Nile, juntament amb David Niven, Mia Farrow o Angela Lansbury, entre d’altres o Murder on the Orient Express, dirigida per Sidney Lumet, amb actors tan carismàtics com Albert Finney, Lauren Bacall o Sean Connery.

Death_NileLa seva primera novel·la, El misteriós afer de Styles (The misterious affair at Styles), publicada el 1920, la podem trobar en format digital i descàrrega legal a la web del projecte Gutenberg i va ser la primera en la que va veure la llum el famós detectiu belga Hercules Poirot.

Parlem de llibreries: Llibres Lliures

Sovint, quan parlem de llibreries ens referim a espais amb una certa història al darrera, més o menys llarga, però amb un cert vagatge que fa que els que la coneixen saben perfectament el perquè del seu èxit… tenen un cert encant, la decoració és especial, el seu catàleg és digne d’elogi, els llibreters que la porten saben fer molt i molt bé la seva feina…

Avui, però, us parlaré d’una llibreria que s’inaugura avui mateix i que em fa il-lusió donar-vos a conéixer, perquè trobo que és un projecte molt i molt interessant. Es tracta de la llibreria Llibres Lliures, que trobareu al carrer Cantàbria, 72, al barri de la Verneda de Barcelona. I és que es tracta de la primera llibreria gratuïta de Catalunya. Sí, sí… com ho llegiu, gratuïta.

ScreenShot062

Funciona de forma molt similar al bookcrossing, el moviment que promou l’alliberament de llibres a qualsevol espai públic i els seus promotors volen oferir activitats com tallers, clubs de lectura, activitats per a infants… en definitiva, accions que convidin a la promoció de la lectura.

A dir que aquesta iniciativa sí es pionera a Catalunya, però a la resta d’Espanya i més enllà, ja hi ha espais similars, com la Librería Libros Libres a Madrid, la Más Libros Libres de Sevilla i la primera del món, The Book Thing, de Baltimore seguint totes elles els principis del bookcrossing.

Si us interessa el projecte i hi voleu participar, podeu fer-ho de diverses maneres, trieu la que trieu, l’Associació Llibres Lliures us ho agrairà de ben segur. Així, es pot participar econòmicament amb una cuota de 12 euros anuals, fent donacions puntuals o col-laborant com a voluntaris. Trobareu més informació al seu facebook, al twitter o a través de la plataforma Lánzanos, on han posat en marxa una campanya de micromecenatge.

Així que ja ho sabeu, si sou compradors compulsius de llibres i arriba algun dia que us trobeu amb la decisió aquella d'”ells o jo”, no els llenceu! si no trobeu ningú a qui donar-los, Llibres Lliures és la vostra solució.

Felicitats Llibres Lliures! És una iniciativa fantàstica!

Àpats literaris a La Setmana del Llibre en Català

Fa unes setmanes em vaig fer ressò dels Itineraris literaris que es proposaven com a activitat durant La Setmana del Llibre en Català. Avui doncs, comento una nova i molt interessant proposta: els àpats literaris.

Es tracta d’un programa de cinc berenars o aperitius en els que els participants tindran l’oportunitat de passar una estona distesa amb algun dels escriptors que participen en La Setmana. Per exemple, podrem trobar-nos amb en Marc Pastor, l’autor de Bioko, o fer un berenar amb la Sílvia Soler, l’escriptora guanyadora de l’últim Ramon Llull, amb L’Estiu que comença, o en Marius Serra, flamant guanyador del premi Sant Jordi de novel-la d’aquest any amb Plans de Futur.

Si esteu interessats en qualsevol d’aquestes activitats, la reserva s’ha de fer igual que pels Itineraris, a reserves@lasetmana.cat, indicant quin àpat us interessa, el número de places que voleu reservar i donant les vostres dades de contacte. El preu per persona i activitat és de 7 euros, però fent la reserva abans del 23 d’agost, el preu és de 5 euros.

Us apunteu?

H. G. Wells

Avui es compleix l’aniversari de la mort d’en Herbert George Wells, més conegut com a H. G. Wells, probablement i, sense massa discussió, un dels millors escriptors del gènere de ciència ficció. Tot i això, el que molta gent no coneix és que H. G. Wells, no només va escriure obres de ciència ficció, sino que té multitud d’escrits polítics o sociològics, fruit de la inquietud que sempre va manifestar pels problemes socials que li va tocar viure.

Tota l’obra d’H. G. Wells es va veure fortament influenciada per les seves conviccions polítiques i socials així, segons la novel-la, tracta temes diferents. A La màquina del temps (The Time Machine, 1895), toca el tema de la lluita de classes socials, amb els Morlock com a dominants dels Eloi, els treballadors sotmesos, a L’illa del Dr. Moreau (The Island of Dr. Moreau, 1896) i L’home invisible (The Invisible Man, 1897), planteja el dubte de quin hauria de ser el límit ètic de la ciència i els científics i a La guerra dels mons (The War of Worlds, 1898) critica els costums victorians i les pràctiques imperialistes britàniques.

Escultura d'un Tripode a Horsell Woking (England)

Escultura d’un Tripode a Horsell Woking (England)

Les obres de ciència ficció d’H. G. Wells han estat al llarg del temps una molt important font d’inspiració per al món audiovisual, en especial el cinema, on podem trobar diverses versions de cada una de les obres més importants. No obstant, una de les versions més rellevants i que més repercusió han tingut, va ser l’adaptació que Orson Welles va fer en forma de guió radiofònic i que el 1938 va aconseguir que part de la població de Nova York i Nova Jersey cregués aterrida que els extraterrestres havien iniciat la invasió del planeta Terra.

Per als que tingueu interés en llegir les obres de Wells, podeu fer-vos amb un dels exemplars editats o si voleu anar directament als originals, trobareu exemplars descarregables legals i completament gratuits a la web del Projecte Gutenberg.