Repte de lectura 2017

Aquest any es presenta fort pel que fa a temes relacionats amb els llibres. Tinc un projecte personal al que s’ha d’anar donant forma i a banda, m’he proposat un objectiu bastant ambiciós pel que fa a lectures.

Em proposo llegir ni més ni menys que 60 llibres aquest any! i per donar-li una mica més de varietat a la meva biblioteca personal he anat a buscar propostes de reptes que facilment es poden trobar a la xarxa com Librópatas, Book Riot o Bustle.

I si no en tenia prou, a més ho vull fer amb bona part dels llibres que vaig anar comprant i acumulant als estants de casa i que ja puc anar situant en alguns punts de la llista.

Aquesta és la meva proposta:

• Un llibre guanyador d’un premi a Espanya el 2016
• Una biografia o autobiografia
• Un llibre d’una escriptora dels anys 20
• Un llibre d’un autor escrit en alguna llengua cooficial a Espanya (no català)
• Un llibre que hagi estat prohibit
• Una novel·la d’aventures
• Un llibre guanyador del premi Pulitzer anterior al 1950
• Un llibre d’un autor/a que no em caigui bé
• Una novel·la basada en fets reals
• Un llibre guanyador d’un premi l’any que vaig néixer
• Un llibre protagonitzat per algú de la tercera edat
• Un llibre de literatura nòrdica (no novel·la negra)
• Un clàssic del segle XIX
• Un llibre guanyador del National Book Award (entre 1975 i 2000)
• Un llibre que hagi estat adaptat al cine o la televisió
• Un llibre d’un autor mort l’any que vaig néixer
• Un llibre d’un autor africà
• El llibre d’un autor/a que publica per primer cop el 2017
• Rellegir un llibre
• Un llibre escrit per un autor amb pseudònim
• Un llibre d’un autor asiàtic
• Un llibre protagonitzat per un professional del món del llibre
• Un llibre d’un autor guanyador del premi Nobel escrit abans de rebre el premi
• Una novel·la de ciència ficció
• El llibre favorit d’algun amic
• Un llibre d’un autor nascut el mateix any que jo
• Un llibre de poesia

Per descomptat que per arribar als 60 llibres d’objectiu o hauran d’aparèixer noves categories o hauré de repetir-les, en qualsevol cas, tinc 365 dies per aconseguir-ho.

I vosaltres, ja teniu el vostre propi repte?

Barcelona Novel·la Històrica

Els aficionats a la novel·la històrica estem d’enhorabona.

Així com fa uns mesos amb el BCNegra, la ciutat es convertia en un dels centres neuràlgics de la novel·la negra i policíaca, ara li toca el torna al gènere històric que, des de fa uns anys està gaudint també de molt bona salut literària.

Per tant, els lectors d’aquest tipus d’obres tenen cita aquest proper mes, de l’11 al 16 de novembre en un entorn molt adient, el barri del Born de la ciutat comtal, en concret al Born Centre Cultural, que serà espai de conferències, itineraris i activitats relacionats amb la novel·la històrica.

Entre les activitats programades es farà també l’acte de lliurament del primer Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que en aquesta primera ocasió, s’atorga a l’escriptora Lindsay Davis, creadora del personatge de Marcus Didius Falco i protagonista de vint de les seves trenta novel·les, entre altres, La Plata de Britània, la primera de les obres en les que apareix aquest entranyable i divertit personatge.

Us deixo l’enllaç al programa d’actes, per si hi voleu donar una ullada.

La Setmana. Presentació d’Al vertigen amb Núria Perpinyà

Us deixo l’article que Núvol m’ha publicat sobre la presentació del llibre Al vertigen que va tenir lloc en el marc de La Setmana del llibre en català.

El vertigen de Núria Perpinyà. L’escriptura com a suïcidi social.

Agatha Christie

Avui, 15 de setembre es compleix l’aniversari del naixement d’una de les més grans escriptores de novel·la de misteri, la britànica Agatha Christie.

La producció literària de l’autora arriba fins a 79 novel·les i desenes de relats traduits a l’espectacular xifra de 103 idiomes, deixant per a la posteritat dos dels personatges literaris més carismàtics en el gènere policíac i de misteri, Hercules Poirot i Miss Marple, amb permís de Sherlock Holmes.

Les novel·les de l’Agatha Christie han estat una font constant d’inspiració en el món cinematogràfic, donant lloc a interessants interpretacions dels actors Peter Ustinov com a Hercules Poirot a qui podem recordar a Death on the Nile, juntament amb David Niven, Mia Farrow o Angela Lansbury, entre d’altres o Murder on the Orient Express, dirigida per Sidney Lumet, amb actors tan carismàtics com Albert Finney, Lauren Bacall o Sean Connery.

La seva primera novel·la, El misteriós afer de Styles (The misterious affair at Styles), publicada el 1920, la podem trobar en format digital i descàrrega legal a la web del projecte Gutenberg i va ser la primera en la que va veure la llum el famós detectiu belga Hercules Poirot.

Parlem de llibreries: Llibres Lliures

Sovint, quan parlem de llibreries ens referim a espais amb una certa història al darrera, més o menys llarga, però amb un cert vagatge que fa que els que la coneixen saben perfectament el perquè del seu èxit… tenen un cert encant, la decoració és especial, el seu catàleg és digne d’elogi, els llibreters que la porten saben fer molt i molt bé la seva feina…

Avui, però, us parlaré d’una llibreria que s’inaugura avui mateix i que em fa il-lusió donar-vos a conéixer, perquè trobo que és un projecte molt i molt interessant. Es tracta de la llibreria Llibres Lliures, que trobareu al carrer Cantàbria, 72, al barri de la Verneda de Barcelona. I és que es tracta de la primera llibreria gratuïta de Catalunya. Sí, sí… com ho llegiu, gratuïta.

Funciona de forma molt similar al bookcrossing, el moviment que promou l’alliberament de llibres a qualsevol espai públic i els seus promotors volen oferir activitats com tallers, clubs de lectura, activitats per a infants… en definitiva, accions que convidin a la promoció de la lectura.

A dir que aquesta iniciativa sí es pionera a Catalunya, però a la resta d’Espanya i més enllà, ja hi ha espais similars, com la Librería Libros Libres a Madrid, la Más Libros Libres de Sevilla i la primera del món, The Book Thing, de Baltimore seguint totes elles els principis del bookcrossing.

Si us interessa el projecte i hi voleu participar, podeu fer-ho de diverses maneres, trieu la que trieu, l’Associació Llibres Lliures us ho agrairà de ben segur. Així, es pot participar econòmicament amb una cuota de 12 euros anuals, fent donacions puntuals o col-laborant com a voluntaris. Trobareu més informació al seu facebook, al twitter o a través de la plataforma Lánzanos, on han posat en marxa una campanya de micromecenatge.

Així que ja ho sabeu, si sou compradors compulsius de llibres i arriba algun dia que us trobeu amb la decisió aquella d'”ells o jo”, no els llenceu! si no trobeu ningú a qui donar-los, Llibres Lliures és la vostra solució.

Felicitats Llibres Lliures! És una iniciativa fantàstica!

Àpats literaris a La Setmana del Llibre en Català

Fa unes setmanes em vaig fer ressò dels Itineraris literaris que es proposaven com a activitat durant La Setmana del Llibre en Català. Avui doncs, comento una nova i molt interessant proposta: els àpats literaris.

Es tracta d’un programa de cinc berenars o aperitius en els que els participants tindran l’oportunitat de passar una estona distesa amb algun dels escriptors que participen en La Setmana. Per exemple, podrem trobar-nos amb en Marc Pastor, l’autor de Bioko, o fer un berenar amb la Sílvia Soler, l’escriptora guanyadora de l’últim Ramon Llull, amb L’Estiu que comença, o en Marius Serra, flamant guanyador del premi Sant Jordi de novel-la d’aquest any amb Plans de Futur.

Si esteu interessats en qualsevol d’aquestes activitats, la reserva s’ha de fer igual que pels Itineraris, a reserves@lasetmana.cat, indicant quin àpat us interessa, el número de places que voleu reservar i donant les vostres dades de contacte. El preu per persona i activitat és de 7 euros, però fent la reserva abans del 23 d’agost, el preu és de 5 euros.

Us apunteu?

H. G. Wells

Avui es compleix l’aniversari de la mort d’en Herbert George Wells, més conegut com a H. G. Wells, probablement i, sense massa discussió, un dels millors escriptors del gènere de ciència ficció. Tot i això, el que molta gent no coneix és que H. G. Wells, no només va escriure obres de ciència ficció, sino que té multitud d’escrits polítics o sociològics, fruit de la inquietud que sempre va manifestar pels problemes socials que li va tocar viure.

Tota l’obra d’H. G. Wells es va veure fortament influenciada per les seves conviccions polítiques i socials així, segons la novel-la, tracta temes diferents. A La màquina del temps (The Time Machine, 1895), toca el tema de la lluita de classes socials, amb els Morlock com a dominants dels Eloi, els treballadors sotmesos, a L’illa del Dr. Moreau (The Island of Dr. Moreau, 1896) i L’home invisible (The Invisible Man, 1897), planteja el dubte de quin hauria de ser el límit ètic de la ciència i els científics i a La guerra dels mons (The War of Worlds, 1898) critica els costums victorians i les pràctiques imperialistes britàniques.

Escultura d’un Tripode a Horsell Woking (England)

Les obres de ciència ficció d’H. G. Wells han estat al llarg del temps una molt important font d’inspiració per al món audiovisual, en especial el cinema, on podem trobar diverses versions de cada una de les obres més importants. No obstant, una de les versions més rellevants i que més repercusió han tingut, va ser l’adaptació que Orson Welles va fer en forma de guió radiofònic i que el 1938 va aconseguir que part de la població de Nova York i Nova Jersey cregués aterrida que els extraterrestres havien iniciat la invasió del planeta Terra.

Per als que tingueu interés en llegir les obres de Wells, podeu fer-vos amb un dels exemplars editats o si voleu anar directament als originals, trobareu exemplars descarregables legals i completament gratuits a la web del Projecte Gutenberg.

Bones notícies: neix En negre

Els aficionats a la novel-la negra estan d’enhorabona.

El passat 29 de juliol, pocs dies després de la celebració del 150 aniversari del naixement de Raymond Chandler (23 de juliol), es presenta en societat l’associació En Negre que pretén “ser una gran comunitat d’escriptors, editors, llibreters, aficionats i lectors amb una finalitat comuna i una passió que ens uneix: la literatura de gènere negre, en totes les seves variants, feta en llengua catalana”. Els objectius que els seus promotors (Anna Maria Villalonga, l’Àlex Martín Escribà, editor d’Alrevés, i l’escriptor Sebastià Bennasar) persegueixen són:

• Defensar i promoure la literatura de gènere negre feta en llengua catalana, incloent la novel·la negra, la novel·la policial i el relat breu d’ambdós tipus;
• Desenvolupar accions de suport a aquest gènere literari;
• Estimular la investigació de tipus universitari sobre aquesta mena de literatura;
• Desenvolupar una xarxa estable d’activitats promocionals i de debat al voltant d’aquesta literatura;
• Defensar la llengua catalana;
• Realitzar aquestes activitats principalment a Catalunya, però sense renunciar a fer-ne a cap altre indret del Domini Lingüístic de la llengua catalana.

I una altra bona notícia per als escriptors. Per començar amb força En Negre convoca un premi literari de novel-la negra, evidentment, que ha anomenat Premi Agustí Vehí, si us interessa participar, trobareu les bases aquí.

Molta sort @en_negre i moltes felicitats!!

Itineraris literaris de La Setmana

Doncs sí, ja ha passat  gairebé un any des de l’última edició de La Setmana del Llibre en Català i ja sabem que serà del 6 al 15 de setembre i com altres anys podrem gaudir d’un munt d’activitats i, com no, voltar per les parades buscant aquell llibre del que hem sentit tant a parlar.

A mida que es vagin presentant activitats les aniré publicant aquí. Com avui, que els amics de La Setmana, publiquen l’agenda d’una de les activitats amb més èxit: els Itineraris literaris.

Aquest any es presenten tretze itineraris literaris, tots ells vinculats a un llibre on podrem veure, de la mà del propi autor, els espais on es desenvolupa la seva obra o d’altres on descobrirem espais de la ciutat plens de llegendes.  Cada recorregut té una durada aproximada d’una hora i mitja i s’inicien trenta minuts abans de l’inici de la ruta.

Aquí us en poso els itineraris i els dies i hores planificats:

• Itinerari 1: La Catedral de Barcelona. Història i històries. 7, 13 i 14 de setembre a les 11:00h. Recurregut literari per totes les curiositats, costums, tradicions, misteris… que s’han anat succeint durant segles a la Catedral de Barcelona. Del recorregut se n’encarrega un grup de voluntaris de la Delegació de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona.
• Itinerari 2: 100 coses per fer a Barcelona (almenys una vegada a la vida). 7 de setembre a les 11:00h. Carrers amb històries romàntiques i sagnants, portes i sostres plens de mirades inquisitives, túnels subterranis, fonts místiques i cases posseïdes. A càrrec de l’autora Isabel del Río.
• Itinerari 3: Passejada amb @Lletres. 7 i 14 de setembre a les 18:30h. Descobrirem els espais directament relacionats amb autors, èpoques, personatges i obres emblemàtiques de la literatura catalana. A càrrec de Maria Nunes.
• Itinerari 4: Barcelona en femení. 8 de setembre a les 11:00h. El recorregut ens durà pels barris de Santa Anna i la Catedral amb dedicació especial als carrers vinculats a la llegenda de Santa Eulàcia i descobrirem la ciutat des de la perspectiva femenina, a través d’històries i llegendes protagonitzades per dones barcelonines. El recorregut el farà Elisenda Albertí, autora del llibre Dones de Barcelona.
• Itinerari 5: Barcino. 8 de setembre a les 18:30h. Aquest recorregut, extret del llibre Barcino de Maria Carme Roca ens descobrirà la Barcelona romana de la mà de la mateixa autora i ens durà pels llocs més emblemàtics del llibre i la contribució que va fer la família dels Minici a la ciutat.
• Itinerari 6: Lluny d’aquí. 9 de setembre a les 18:30h. L’autor Jaume Benavente ens portarà per una ruta que discorre per l’escenari principal de la novel-la, el barri d’Horta.
• Itinerari 7: Els resistents i els presos del setge del 1714. 9 de setembre a les 18:30h. La visita permetrà descobrir els indrets clau de la defensa de les constitucions i llibertats catalanes fins al darrer moment, i també diversos aspectes de la duresa de la repressió borbònica. A càrrec de Josep Catà i Antoni Muñoz.
• Itinerari 8: Visita a l’Arxiu Diocesà en el Palau Episcopal de Barcelona. 10 i 12 de setembre a les 12:00h. Inclou la visita al Palau Episcopal de Barcelona o Palau del Bisbe on es troba l’Arxiu Diocesà que custodia nombroses sèries documentals úniques per la seva antiguitat. A càrrec de Josep Maria Martí i Bonet, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
• Itinerari 9: L’aire que respires. 10 de setembre a les 18:30h. L’escriptora autora del llibre Care Santos ens portarà pel claustre de l’Església de Santa Anna fins a la biblioteca de la Universitat de Barcelona per veure els pergamins i llibres de l’època.
• Itinerari 10: La metgessa de Barcelona. 12 de setembre a les 18:30h. Passejarem pels espais de la novel-la i descobrirem la història, llegenda i fantasia que guien la protagonista pels mil secrets que encara s’amaguen avui en dia a la Barcelona gòtica i el Born. De l’itinerari se n’encarrega David Martí, autor de l’obra.
• Itinerari 11: Nocturn de Sant Felip Neri. 13 de setembre a les 18:30h. Sebastià Bennasar ens portarà pels espais protagonistes de la novel-la mentre relacionem diferents aspectes que tracta com són el cant enrabiat de lluita davant les dificultats que a vegades posa la vida, les guerres passades i el retrat crític i lúcid de la ciutat de Barcelona actual i la seva història.
• Itinerari 12: Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats. 14 de setembre a les 11:00h. Un recorregut pels escenaris de la Barcelona de principi del segle XX, visitant de la mà dels autors Jaume Capdevila i Lluís Solà, els emplaçaments de les antigues redaccions on també es feia el setmanari Patufet, així com la delegació del Govern on s’exercia la censura o la redacció de l’altra gran revista satírica de l’època, l’Esquella de la Torratxa.
• Itinerari 13: L’àngel de les tenebres. 15 de setembre a les 11:00h. En aquest itinerari ens endisarem a l’antic Call jueu de Barcelona i descobrirem què significava i com s’hi vivia al segle XIV. A càrrec de l’autor Josep-Lluís González.

Si esteu interessats en assistir a qualsevol d’aquests recorreguts, haureu de fer la reserva anticipada fins el 10 de setembre. Els itineraris tenen un preu de 7 euros per persona i recorregut o de 5 euros si es fa el pagament abans del 23 d’agost i hi ha un límit de 25 persones per itinerari. Trobareu més informació sobre aquests itineraris a la pàgina de La Setmana del Llibre en Català.

Presentació de La germandat del raïm de John Fante

El passat dimecres 17, vaig tenir el gust d’anar a la libreria La Impossible, llibreria acabada d’estrenar al número 232 del carrer Provença de Barcelona. L’event tenia un regust especial, per dos motius, per un costat, es presentava la traducció que Edicions de 1984 ha fet de l’obra de John Fante i, per l’altre, per l’alegria que suposa veure com una nova llibreria obre les seves portes i no les tanca. Espero i desitjo que els vagi molt bé en aquesta nova aventura.

Us deixo el contingut de l’article de Luis Benvenuti, titulat La veritat dels fanteïstes, publicat ahir dijous a La Vanguardia i que explica com va anar:

L’escriptor i declarat fanteïsta Kiko Amat va arribar ahir a la llibreria La Impossible en actitud fan a la presentació de la primera edició en català de la novel·la de John Fante La germandat del raïm. i va dir el que calia dir. Que el principal valor de l’escriptor italoamericà és la seva sinceritat emocional, la seva capacitat de parlar de si mateix sense embuts, artificis ni impostures. Només d’aquesta manera va poder aconseguir que un imbècil com el seu alter ego Arturo Bandini pogués commoure tant… I ser l’artífex de l’antiheroi modern. Si no hagués estat per Fante, Bukowsky tindria el sentit de l’humor de Hemingway i la modèstia de Miller.

«La segona qualitat de la literatura de Fante que vull destacar —va prosseguir Amat— és aquesta simplicitat que aconsegueix que als seus llibres no hi sobri cap paraula». La novel·la que ara recupera en català Edicions de 1984 no forma part del gruix de l’obra més coneguda de Fante. Arturo Bandini no hi apareix. Però la història d’un home que de mala gana es veu obligat a tornar a la casa on va néixer per ajudar el seu pare alcohòlic en una empresa absurda sí que ofereix un exercici culminant d’aquesta sinceritat de la qual va parlar Amat, que va commoure Amat.

I d’aquesta manera Fante va aconseguir endinsar-se en les misèries de les relacions familiars amb una mestria que converteix Llibertat, de Jonathan Franzen, en un culebrot sudamericà. Com qui no vol la cosa. Amb molta simplicitat. Després, Amat va prosseguir desgranant les raons per les quals admira Fante. «Per la seva emoció, pel seu…»

I al tancament d’aquesta edició encara no havia acabat.