Autor: Xavier Theros
Editorial: Destino
Any de publicació: 2017
Pàgines: 448
ISBN: 9788497102667
Preu: 20,50 euros
Estrenar-se en el món de la literatura amb un premi deu de ser un somni a l’abast de ben poca gent. I estrenar-se amb el Josep Pla que compta amb guanyadors d’anomenada com Terenci Moix (1968), Baltasar Porcel (1969), Maria Mercè Roca (1986) o Carme Riera (1994) deu fer vertigen i tot. En tot cas, això li haurem de preguntar a Xavier Theros, l’autor de La fada negra, la novel·la que avui ens ocupa.
La fada negra és novel·la històrica, però també és una història de crims i misteri, perquè situa a la Barcelona del 1843, en els convulsos anys de regnat de la nena-reina Isabel II i de la regència del general Espartero, el protagonista de la novel·la, el capità Llampades, que es veu empès a investigar uns crims estranys en els que nens de poca edat apareixen morts en circumstàncies poc normals.
I tot això en uns mesos, del juny al novembre del 1843, en què es desenvolupen les bullangues, una revolució dels pobres conegudes com l’episodi de la Jamància, durant els quals Barcelona va patir bombardejos per part del govern de l’Estat Liberal.
No entraré en més detalls d’aquest fil de la història, però sí que us diré que m’ha sorprès molt gratament la força i coherència de la forma en què Theros situa la història en temps i localització. No sóc una experta en el tema, però poques vegades m’he trobat amb una primera novel·la que té una narració tan ben construïda i potent com aquesta. La descripció dels carrers de Barcelona així com dels fets que es narren és forta i consistent i el mateix es pot dir dels personatges que participen de la narrativa -especialment el capità Llampades-, cadascú amb les seves particularitats i amb passats tortuosos que determinen en tot moment les seves decisions.
Llegeixo a la premsa que Xavier Theros està preparant una segona novel·la amb el protagonista Llampades, aquest cop situada en el context de la Segona Guerra Carlina.
Ja l’he apuntat a la llista dels desitjos.
Un món de llibres 
Gràcies per la ressenya, Marta. M’encanta descobrir autors nous i això de viure a fora m’ho posa difícil a l’hora de conèixer els catalans. Segur que al teu blog puc trobar idees per Sant Jordi!
Doncs espero que si trobes res interessant ens ho facis saber! Moltes gràcies per passar-te pel blog!
La veritat és que sona bé, però a mi això de la novel·la negra i policíaca m’ha de venir molt de gust. Se’ns dubte, me l’apunto. Com dius, si ha guanyat un premi com el Josep Pla per alguna cosa deu ser.
Ens llegim! 🙂