Presentació de La germandat del raïm de John Fante

El passat dimecres 17, vaig tenir el gust d’anar a la libreria La Impossible, llibreria acabada d’estrenar al número 232 del carrer Provença de Barcelona. L’event tenia un regust especial, per dos motius, per un costat, es presentava la traducció que Edicions de 1984 ha fet de l’obra de John Fante i, per l’altre, per l’alegria que suposa veure com una nova llibreria obre les seves portes i no les tanca. Espero i desitjo que els vagi molt bé en aquesta nova aventura.

Us deixo el contingut de l’article de Luis Benvenuti, titulat La veritat dels fanteïstes, publicat ahir dijous a La Vanguardia i que explica com va anar:

L’escriptor i declarat fanteïsta Kiko Amat va arribar ahir a la llibreria La Impossible en actitud fan a la presentació de la primera edició en català de la novel·la de John Fante La germandat del raïm. i va dir el que calia dir. Que el principal valor de l’escriptor italoamericà és la seva sinceritat emocional, la seva capacitat de parlar de si mateix sense embuts, artificis ni impostures. Només d’aquesta manera va poder aconseguir que un imbècil com el seu alter ego Arturo Bandini pogués commoure tant… I ser l’artífex de l’antiheroi modern. Si no hagués estat per Fante, Bukowsky tindria el sentit de l’humor de Hemingway i la modèstia de Miller.

«La segona qualitat de la literatura de Fante que vull destacar —va prosseguir Amat— és aquesta simplicitat que aconsegueix que als seus llibres no hi sobri cap paraula». La novel·la que ara recupera en català Edicions de 1984 no forma part del gruix de l’obra més coneguda de Fante. Arturo Bandini no hi apareix. Però la història d’un home que de mala gana es veu obligat a tornar a la casa on va néixer per ajudar el seu pare alcohòlic en una empresa absurda sí que ofereix un exercici culminant d’aquesta sinceritat de la qual va parlar Amat, que va commoure Amat.

I d’aquesta manera Fante va aconseguir endinsar-se en les misèries de les relacions familiars amb una mestria que converteix Llibertat, de Jonathan Franzen, en un culebrot sudamericà. Com qui no vol la cosa. Amb molta simplicitat. Després, Amat va prosseguir desgranant les raons per les quals admira Fante. «Per la seva emoció, pel seu…»

I al tancament d’aquesta edició encara no havia acabat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s