La plata de Britània

Plata_BritaniaAutor: Lindsey Davis

Any de publicació: 1989

Editorial: Columna

Pàgines: 312

El passat mes de novembre es va celebrar a Barcelona la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica, un event que aglutinava un programa d’activitats tots ells relacionats amb aquest gènere literari i que tenia lloc al llarg dels dies 11 a 16 de novembre. Els aficionats a la novel·la històrica estàvem d’enhorabona perquè a més de la gran varietat d’actes organitzats, vam poder veure en persona una dels grans creadors de novel·la històrica, amb permís de Christian Jacq i la seva extensa bibliografia sobre Egipte. Em refereixo a Lindsey Davis, creadora del personatge de Marc Didi Falco i protagonista de La plata de Britània, la primera de les novel·les que formen part d’una sèrie que a dia d’avui està formada per vint novel·les. Per més goig, Davis va ser honorada amb el I Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, per la seva gran contribució al gènere.

Situem-nos en la novel·la. Marc Didi Falco és un jove investigador privat a la Roma imperial d’idees republicanes que com a investigador privat, no es guanya massa bé la vida, no és ben apreciat entre els “col·legues” ni el valoren com a treballador de l’imperi, però de tant en tant li arriba alguna que altra feineta, esbrinar els draps bruts d’alguna dona en procés de divorci, una filla que ha fugit amb un nòvio poc convenient, un robatori de poca pena… Fins que un dia, casi per casualitat, es troba investigant una gran conspiració política gràcies a la qual coneixerà el seu amor, l’Helena Justina que, per acabar-ho d’adobar, pertany a una família de l’alta societat romana, poc amant de les unions matrimonials entre classes socials molt diferents.

Acabem-ho de rematar. La manera com Lindsey Davis dibuixa la situació és esplèndida, la sèrie sencera està carregada de situacions divertides que no amaguen una realitat, la d’una ciutat i un estat corruptes, on l’exèrcit, els polítics, la policía o qualsevol persona es poden arribar a vendre per quatre sestercis, perquè els pobres són molt pobres i els rics són molt rics. No us sona? Una de les conclusions a les que s’arriba ràpidament després de la lectura és que a la Roma imperial les corrupteles, les ambicions i els polítics no eren tant diferents del que passa al segle XXI…

No us recomanaré que llegiu La plata de Britània, us recomanaré que us llegiu les XX novel·les que formen la sèrie sencera, no us en penedireu!

Anuncis

Un pensament sobre “La plata de Britània

  1. XeXu diu:

    Se n’està fent bona propaganda d’aquest llibre ara que ha sortit una edició de butxaca. Només llegeixo aquest gènere de tant en tant, per això no conec els mestres, però la tindré en compte. Uf, demanar-me 20 lectures és molt, però potser ho intenti amb aquesta si cau a les meves mans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s