La botiga vintage Astor Place

la-botiga-vintage-astor-place_9788429772210Avui us deixo l’escrit que s’ha publicat al blog Nosaltresllegim del Grup 62 on faig la ressenya de La botiga vintage Astor Place.

 

Autor: Stephanie Lehmann

Editorial: Edicions 62 (català) i Maeva Ediciones (castellà)

Any de publicació: 2014

Pàgines: 448

 

Crec que ja ho he comentat algun cop: sóc una gran aficionada a la lectura de novel·les de caire històric i, sovint, cada cop que sento que se’n publica alguna de nova, no m’ho penso gaire… De dret a la llibreria i cap a casa! La botiga vintage Astor Place de Stephanie Lehmann ha estat una repetició d’esdeveniments, lectura intensa i absorbent per acabar amb bon gust de boca. Mireu… Tinc sort. Pocs cops he plegat un llibre d’aquest estil!

Sobre aquesta novel·la, està ambientada en un període que no acaba de ser un dels més utilitzats en aquest gènere, cosa que no entenc massa perquè mira que els inicis del segle XX poden donar de sí! Té dues protagonistes, l’Olive i l’Amanda, separades per un segle, però unides per una vocació i amb una vida que, per aquells jocs del destí, es desenvolupa de forma més o menys paral·lela.

L’Amanda és la propietària d’una botiga de roba vintage que un bon dia, en fer l’inventari d’una dona que vol desprendre’s de la roba que ha guardat durant anys, es troba amb el diari de l’Olive. A l’Amanda, tot i que professionalment, no li va malament del tot, personalment es troba desorientada i eclipsada per una relació amorosa amb dubtós futur. Així doncs, la trobada (a través d’un diari) amb l’Olive, una jove filla d’una adinerada família de Nova York, serà un punt d’inflexió en la seva vida, sobretot quan a mesura que avança en la lectura del diari, l’Amanda vagi descobrint com el món de seguretat que envolta l’Olive s’enfonsa ràpidament després de la mort del seu pare, en veure que unes quantes males decisions inversores l’han deixada arruïnada i sense el suport parental.

Les històries de l’Olive i l’Amanda són històries de dues dones que, cadascuna en el seu moment, decideixen lluitar pel seu futur i sortir endavant de la millor manera possible. A mi em va agradar més la de l’Olive (ho confesso), entre altres coses, perquè m’ha permés fer-me una idea de com de difícil podia ser viure i ser una dona el 1907, sense més ajuda que la que una mateixa podia crear-se. Perquè les lleis estaven pensades per homes i pels homes i una dona sense pare o sense marit no tenia dret a pràcticament res.

Un petit fragment per fer-vos-en una idea:

Qui fa totes aquestes normes sobre com s’han de comportar els homes i les dones? Déu? Parlo de la mateixa classe d’injustícia que permet als homes fumar als restaurants, llogar habitacions d’hotel sense que se’n qüestioni la moralitat, tenir feines més ben pagades i gaudir del dret a vot!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s